Llibertat a la pluja

Estava mirant per la finestra, el cel estava ennuvolat. Pensava que feia temps que no plovia.
Pensava en com de dèbils som els humans, que ens deixem manipular per religions i creences. En com n'arribem a ser de cruels i egoistes. Hi ha lloc en que la gent es mor de fam i nosaltres aquí intentem lluitar contra l'obesitat infantil. Hi ha llocs en que la gent no té res i aquí com més és té més es vol.
Pensava en la meua llengua i el meu país oprimit.
Mirant per la finestra i jo a dins de casa, m'he sentit tan esclava d'aquesta societat...
Ha començat a ploure, el vent bufava enfurismat i les gotes de pluja queien amb força, com si es volguessin revelar contra tota la humanitat.
Jo també m'he volgut revelar.
He sortit a fora, al mig del jardí, les gotes em recorrien per tot el cos. He obert els braços i he tancat els ulls. Podria haver cridat "Llibertat!!" Però la meua ment ho feia en silenci. He estat deu minuts així. Les gotes m'acariciaven el cos, tota jo estava xopa, però ha sortit ma mare, m'ha pres per boja i m'ha fet entrar cap a dins. m'haguera agradat que no s'hagués acabat mai, m'haguera agradat estar-me sempre allà sota...