EL QUART CREIXENT DE LA LLUNA BRILLAVA- MARIA-

La Maria plega la roba i planxa les camises del seu home, cert que es Sant Joan i el seu home es diu així. El treball l´espera a Lisboa li ha dit. Ella no sap si creure o no, al principi patia ara ja no. La revetlla va anar prou be amb els amics i veïns i avui el dinar a la petita taberna del poble el marisc era fresc. La seva filla se la veia feliç car també hi tenia el seu xicot, un noiet prou amable i rialler company d Universitat de l´Astrid.

Ara en Joan es dutxa i ella va ficant la roba a la maleta que te oberta sobre el llit. Fa calor, així que en Joan marxi anirà una estona a la platja, potser allà hi farà una mica mes de frescor, potser l´Astrid i en Manel també l’acompanyaran o sinó es igual. Un llibre sempre es bona companyia.

En Joan surt de la dutxa, es vesteix i veu que ja te la maleta feta. Gràcies nena diu, i li fa un peto a la galta.Ara se que no em deixaré res riu, estàs amb tot. La Maria riu i no sap si li diu com un afalac o com a mofa. El seu home es molt així , no es mala persona, però si te el dia cambitl pot ser molt desagradable, ella li diu l’home aïrat, per dins seu. Si li digues a la cara no se el que passaria, però avui sembla de bon humor, menys mal, tindrà una setmana tranqui-la amb la seva filla, no tornarà fins vuit dies desprès, quina tranquil•litat per Deu. Quan pensa això quasi se sent culpable, però els anys han desgastat una relació i en comu sols tenen l´Astrid. Ella el seu treball els seus llibres i el home els seus negocis i les seves amigues, ella ho sap prou. No moltes però si una de tant en tant, quasi sempre molt joves .

En Joan es fora, agafa el cabàs i va cap a la platja, la filla diu vindrà mes tard amb el xicot. Llavors pensa en la trobada d’ahir a la tarda, que gran es troba l’Andreu i semblava molt trist. Ell també la devia trobar gran, malgrat tot la va reconèixer. Suposo que devia veure la gran semblança de la filla amb ella a la seva edat, llavors ell l’estimava i ella també però va tenir por. El record de la Marta la turmentava , a vegades encara ho fa. Veu la seva amiga caure de la prunera i es desperta sobresaltada. Sap que no va ser culpa seva, ho van decidir les dues, però si ella li hagués dit no, potser encara seria viva, tenia nomes tretze anys . Deu meu no es hora de morir i les llàgrimes li cauen dels ulls i al pit hi sent una gran tristesa.

Com hauria set la seva vida amb l’Andreu, millor? Pitjor?. Algú li digué que va estudiar alguna enginyeria i es va casar amb una noia anglesa i que vivia prop de Londres. Com es que estava sol? . Be , amb el dors de la ma s’eixuga una llàgrima i també unes gotes de suor que li cauen del front. Quina calda, no veu l hora de banyar-se, espera el mar tingui la frescor desitjada.Amb la ma palpa si ha agafat una ampolla d’aigua. Si menys mal la porta i fa un glop mentres cerca el raconet mes proper a l’aigua.
Esten la tovallola i s’encamina cap a l’aigua. Si es fresca i tant, la frescor la reconforta i l’asserena, li agrada deixar que el seu cos floti i mirar el núvols que passen. Desprès duna bona remullada s’encamina a la sorra. S’ajeu de panxa a terra i pensa en el seu proper llibre. Quina historia te d’explicar, encara no te ben be els personatges, li va sobtar l’èxit del seu primer. Cert que havia guanyat algun que altre premi, però tant èxit no l’esperava pas. I mentres rumia una nyonya li va entrant i s’adorm bocaterrosa.

No sap quan ha dormit, probablement molta estona, quan sent una veu que la crida Maria?. S’aixeca d una revolada u veu l Andreu prop seu. Que dormies ? li pregunta. Doncs si crec que si diu, i s’espolsa sorra dels braços. Puc estendre la tovallola li pregunta. I tant riu ella, faltaria més , la platja es de tots. Maria diu ahir quan et vaig veure el cor em va fer un salt, tant temps allunyats tant de temps. I el teu home i filla , on els tens?. La filla a casa i l home de camí cap a Portugal, ell i els seus negocis, la nena baixarà mes tard. I la teva família Andreu?
Estic en tremits de separació i els fills estan amb la seva mare a Londres, es una historia molt trista Maria. Dons deixem-ho estar si vols Andreu. Si millor serà respon ell.

La Maria aguantant-se les cames mira l’Andreu i li pregunta. Suposo que t’hauran parlat de mi els teus amics. Doncs si m’han dit escrius i ets famosa. No es veritat, sols he escrit un llibre riu.
I ets feliç li pregunta l’Andreu. La Maria respon, tinc l Astrid el meu treball i no se que dir-te. No soc desgraciada però tampoc feliç, anar fent....., Encara recordes la meva germana?. Si diu la Maria, moltes vegades la veig caure en somnis i em turmenta.
Saps que la nostre vida hauria set diferent sense la mort de la Marta?. Si diu la Maria, però va passar i punt.

L¨Andreu molt seriosament s’adreça a ella, recordes que una vegada et vaig dir que t’estimava. Si diu la Maria, jo també ho feia però no em veia capaç... Saps que quan té’n vas anar el quart creixent de la lluna brillava?. No diu Maria, donç ahir també era quart creixent. De veritat, i aixeca els ulls al cel, i a l’horitzó esveu una pàl•lida lluna quart creixent. Ara també marxaràs pregunta Andreu ?. No diu la Maria, tinc d ´ esperar l´Astrid i la teva companyia es molt agradable , i qui sap, ara no tinc disset anys. Els seus ulls blaus semblaven mes blaus , i també guspirejaven com abans. La vida, no se sap mai, tenim de parlar molt de nosaltres, han passat trenta anys.