El progrés de l'estimar

Ser lliure en les relacions és un progrés, estimar diverses persones sense problemes és una fita molt difícil d'assolir, com ho és que qualsevol grup de persones funcionin bé, i potser és més fàcil a nivell econòmic o professional, perquè hi ha un camp d'interacció concret, ara bé, si d'aquí es vol anar a un nivell a més a més, personal, ja és quelcom increïblement complicat, tot i que segur que hi ha gent que ho aconsegueix, diria que potser algunes cooperatives, tot i que també podria passar a una empresa on tothom accepta el seu lloc sense rivalitats.

Crec que hem d'aspirar a la llibertat i com més gran sigui el camp on puguem actuar més llibertat tindrem, però ja no valdrà dir que som lliures si el camp és molt gran, tot i que també succeiria en un de petit, i algunes de les persones que hi formen part han estat oprimides per assolir el nostre objectiu, i aquesta situació de repressió no la podem valorar de forma individual, així doncs, aquelles persones no compten dins del nostre projecte de llibertat i si les comptem ho fem per egocentrisme, per aparentar. A més, allò més greu és que el nostre projecte s'ha començat a podrir i ja no és un camp de llibertat, aquest és el projecte de progrés del hàmster acaparador, que és pensar que com més té més ha progressat.