"El príncep"

Un relat de: Nicolau Poncell i Garcia
L'àvia Prudència no es cansava mai de dir-me que estigués sempre al cas, que no fes cap bestiesa. La mare, Prudència també, em deia: abans de fer res rumia-t'ho bé. Jo, que de petit era força obedient, més per comoditat que per res més, acostumava a fer cas. De fet em sabia tant de greu decebre com que em renyessin. Així que vaig anar aprenent a mesurar els meus actes per tal d'estalviar-me sermons i càstigs.

Amb el pas dels anys m'havia resultat molt útil. Havia aprés a valorar instintivament qualsevol situació, era capaç de sortir-me'n de tot allò que em proposava i quan en vaig ser conscient vaig aprendre a fer-ho servir pel meu profit. I d'això a convertir-me en una persona ambiciosa només hi havia un pas. No seria assenyat dir que soc especialment intel·ligent, però sí que soc força espavilat.

De totes maneres no ha estat pas fàcil la meva carrera, he hagut de treballar de valent. Ja a la universitat, aconseguint que em fessin els treballs i estudiant el just i necessari per aprovar amb els apunts d'altres. Quan vaig entrar en pràctiques a l'empresa i vaig aconseguir el lloc fixe sabotejant la feina d'un company. O la vegada que el cap de personal em va promoure per tapar allò d'aquell sopar de Nadal en què el vaig fer acabar en un local de mala reputació.

Hi ha gent que es posa en mans de la fortuna o que confia en la seva capacitat de fer la feina ben feta per progressar, jo procuro assegurar-me que tant l'una com l'altra em siguin favorables i no deixo que res s'interposi en el meu camí. És per això que ara sóc aquí, dalt de tot, literalment a l'àtic de la seu de l'empresa que controlo, davant d'aquest trepa que pretén que li cedeixi el lloc amablement perquè sap no se que, que ja ni l'escolto, de mi. Somric mentre m'hi acosto i li passo el braç per l'espatlla tot començant a donar-li la raó i acostant-nos cap a la barana que ens separa d'una caiguda de quaranta-tres pisos, bé, a ell ara ja no. El més prudent per a mi era que ensopegués.

Comentaris

  • Lliçó de fillputisme[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-11-2017 | Valoració: 10

    Una volta més de la truita, per demostrar fins on pot arribar, fins on es pot convertir la prudència mal aplicada i convertir-la en fillputisme. Un relat magnífic, amb una descripció psicològica del protagonista de primera. Una abraçada... al carrer, si pot ser.

    Aleix

  • Fuig![Ofensiu]
    Ossian | 19-11-2017 | Valoració: 8

    Ni se t'acudeixi de passar-me el braç per l'espatlla...

  • Fuig![Ofensiu]
    Ossian | 19-11-2017 | Valoració: 8

    Ni se t'acudeixi de passar-me el braç per l'espatlla...

  • tens un amic![Ofensiu]
    Endevina'm | 19-11-2017

    i tots en tenim un, que s'assembla al teu protagonista prudent. Cal mesurar molt bé la vida, i aquest prota teu porta la cinta mètrica a la butxaca.
    Bon relat!

    Ferran

  • Ondia[Ofensiu]
    Edgar | 19-11-2017

    Quin fdgp. No és gaire difícil en aquests dies trobar-ne exemples. Fantàstic relat, Nicolau

  • E. VILADOMS | 19-11-2017

    Coi amb les Prudències, van criar un monstre!
    Bon curs relataire, Nico-Fremen!

Valoració mitja: 8.67