El pou dels desitjos

En el pou de la plaça,
no hi ha lloc per més desitjos.
Tothom passa,
el mira i llença el seu desitj.
En el pou del meu cor
ja no queda lloc pel meu desitj.
La fantasia s'amagat,
sota el paraigua de pluja humit.
El terra toca els meus peus,
la pluja mullar el meu rostre.
Sento el vent,
tinc fred.
M'acaronen els teus llavis
sense voler amb un bes.
La llunyania de tu es evident
Voldria sentir els teus braços
en una abraçada on tot es fond.
Però et contemplo,
et miro,
en el pou del meu cor
ja no queda lloc pel meu desitj.
Em resta el cami,
per temps al temps
poder omplir.