Un dia diferent

Un relat de: paparola

Vam sortir molt d'hora,
el sol no estava posat.
Quines ganes de perdrem.
Vam volar a un món diferent,
perdent-me pels carrers,
confonent-me amb la gent.
Mira cada racó,
intentant posar la ment en blanc,
impregnant-me del color i de la gent.
Voldria quedar-me
però sé que avui mateix tornaré,
al meu mon confós,
on tu sempre apareixes,
no has sortit de mi,
o si?, no ho sé.
Has remogut en mi,
la tranquil·litat de un dia de sol,
aquella rutina que portava be.
Enyorança de moments,
que fuig quan em perdo entre la gent.
Hem miro,
i em torno a veure,
camino i no volo
toco d'en peus a terra.
Qui sap què passarà demà.....
Potser volaré.




Comentaris

  • Certament [Ofensiu]
    unmarpernopensar | 16-12-2007 | Valoració: 10

    Sí que és cert que les coses no són com un les diu, sinó com l'altre les perceb.
    Però no per això, hem d'oblidar aquelles petites coses de la vida que ens ajuden a somriure. Que ens fan viure moments especials.
    I així comprendre que res és fàcil,
    però que tot es pot arreglar.

  • CADA DIA[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 11-12-2007 | Valoració: 8

    POT SER DIFERENT SI UN MATEIX S'HO PROPOSA, HAS LLEGIT ALLÒ DE... "NADA ES VERDAD NI ES MENTIRA, TODO ES DEL COLOR DEL CRISTAL CON QUE SE MIRA..." AIXÍ HO VEUEN ELS NOSTRES ULLS, SEGONS L'ESTAT ANIMIC QUE TENIM, UN DIA ES DIFERENT I L'ALTRE MOLT DIFERENT. UN PETO.