Els dies llarcs i amb llum.

Un relat de: paparola

El meu cos torna a mi, soc jo, si.
Mirant per la finestre,
els meus ulls al cel.
Com m'agraden aquests dies,
la llum omple tot,
tot es vida.
L'escalfor del sol,
la claror aclaridora,
de tot el que era fosc.
Miro,
i no deixaria de mirar.
Sento al.legria,
sense cap motiu
sense cap fet.
Em llevo del llit,
amb l'enerigia d'un nen,
esperant el día.
Tinc ganes de juga
altre cop dia a día.
Ara toca,
ara paro,
ara tiro,
ara paso,
ara arrivo.
Lliurament escullo.
Potser no guanyo,
però al menys jugo.
Al joc de viure.
Soc jo,
com soc,
com sere,
però relament soc.



Comentaris

  • Raigs de claror[Ofensiu]
    Unaquimera | 25-05-2008 | Valoració: 10

    Vaja! Un poema que desperta les ganes de ser i de fer, que remou energies, que es nodreix de la llum i vessa energia positiva, intencions de participar en tot allò que hi ha al voltant...

    Em sembla que t'he de donar l'enhorabona pel que es desprèn dels versos, per l'esperit que vessen, pel tarannà que manifesten.
    En la vida hi ha moments com aquests, ho sé per què me'ls has fet recordar: Abracadabra! T'ho agraeixo des d'aquest dia d'avui, gris i humit, en què has posat un raig de claror.

    T'envio una abraçada ben càlida,
    Unaquimera