Ja ho deia Garcia Marquez, "Te quiero no por quien eres, sino por quien soy cuando estoy contigo", es la formula. No hi ha més..
Molt bonic la teva forma de dir.

El mon s'enfonsa. Notes una daga que travessa el cor i una coentor que puja dels peus al cervell. Tot l'esforç perdut, tota l'estima va enlloc. Es una sensació semblat al vertigo, no? I ara que? Caldrà reajustar l'autoestima per impedir arrossegar-se per terra. Un relat fantàtic.

i també maleïda X, amb la teva història m'has fet sentir tot el que desitjava sentir, però he conegut el que es podia esperar d'aquestes històries cibernètiques. Tal i com sospitava, el coneixement no dona la felicitat. Beneïda ignorància!!! Som tan iguals que aquesta història també es la meva. Quina enveja i quina ràbia xica!!!
Es un relat perfecte, amb la forma i el fons. M'agradaria seguir llegint coses teves. Anima't!!!