Remors

REMORS

Passeig marítim de Calafell, 23 de Maig a les 22 hores 23 minuts 32 segons, en Juanot jeu a la seva cadira de lona davant de mar, xumant un toscano que li ha donat en Ton mecànic, el gust és intens, el sacia ,les mans encara li fan olor de l’escabetx que ha preparat a la tarda, un – Adéu, vaig a dormir – den Nani que passa per darrere, en Juanot ni es gira, tan sols alça la mà, tot resta serè, tan sols la remor de les tranquil·litzadores onades, de sobte una veu greu i profunda.

–Ep Juanot com ho portes això?-

El vell pescador es gira, doncs aquella veu no la reconeix, no veu ningú, torna a mirar millor però res, deu ser algú que ha passat a corre-cuita pensa ell, de nou la veu.

P – Ei tu! Que no em fas cas?-

L’experimentat cuiner gira el cap en totes direccions, ningú.

P – Aquí d’alt, tros de lluç.

L’home curtit per la mar alça el cap i veu la carismàtica estàtua del Pescador que inimaginablement s’està dirigint a ell.

J – Ostres! Ostres! Ostres!-exclama.

P – Ostres no n’hi aquí, com a màxim ostrons- diu el pescador de pedra.

J – Que dic que com és possible que parlis, o sóc jo que m’he tornat boig.-

P- No ets pas boig o sí, no sé, tu sabràs. Escolta, ha canviat molt això des de l’últim cop que vaig ser aquí.-

J- Però no ets sempre aquí tu, collons?! I què hi faig jo també, parlant amb una estàtua?-

P – Ui! Me’n recordo quan era un poble de pescadors amb les barques de colors a la sorra, aquells homes que amb molt d’esforç treien i ficaven cada dia les embarcions amb noms de dones o noms estrafolaris a la mar i les remendadores fent i desfent les xarxes.

J – Que n’han passat de dies d’allò, encara me’n recordo… Cal Renec, Cal Sereno, Cal Martí, Cal Manco…. quins temps aquells, ens fèiem un fart de treballar però tots érem una gran família.

P – I després varen venir els estranjeros i això es va convertir en xauxa, tot ple de bars i pubs a vessar d’homes i dones ebris ballant músiques estranyes, encara que a mi personalment sempre m’han agradat més les dones locals, no sé, tenen un no sé què, una gràcia, una simpatia, deu ser per la brisa de la mar.

J – Temps de gresca i xerinola, de ser quatre gats a passar a què no hi cabés una agulla a l’estiu… però sempre ens quedava el Bar Sereno.

P – No us podreu queixar, que gràcies a això vàreu fer un grapat de calerons tots plegats, uns més que altres, però el poble ha prosperat.

J – Sí, però també hem pagat un preu.

P – De tot ens hem de queixar, si són verdes, perquè són verdes i si són madures, perquè són madures…

J – Tens raó noi, mai estem contents.

P – Escolta, no tindràs un xiclet Trident de clorofil·la per aquí?

J – Un xiclet? Amb què em surts tu ara, si vols un toscano.

P – No merci, no fumo. Per cert, molt encertat posar-li el nom de Narcís Monturiol al carrer amb més festa, sempre m’han agradat el submarinos, amb ells es pot veure la fauna marina.

En aquell moment en Josep Maria Tries passava per allà.

JMT – Que fas Juanot que xerres sol.

J – No, que parlo amb l’estàtua.

JMT – Ja has begut més del compte? A vere què fumes…

J – Que nooo, que aquesta estàtua parla

JMT – Au vés a dormir que ja és tard

En Josep Maria marxa, però sense deixar de mirar en Juanot amb cara de circumstàncies.

J – Veus com sóc boig, millor que vagi a dormir i demà serà un altre dia.

P – Ara em deixaràs penjat quan estem amb lo millor de la conversa, va, una estoneta més i et deixo marxar.

J – No sé jo si és gaire saludable.

P – I ara què, ni bars, ni pubs, ni rauxa, només gent amunt i avall del passeig. Com els hi dieu….? Ah, sí, els dièsel, perquè fan quilòmetres sense gastar.

J – Els temps canvien, això els mandataris que volen un turisme més familiar.

P – El que hauré de veure jo, que sóc qui sóc i sé que encara no he vist res.

J – Què vols dir amb qui ets?

P – Jo posseeixo Joan, treu conclusions.

J – Doncs ara no hi caic.

P – Ves a dormir que demà quan et llevis ho veuràs tot més clar.

En Joanot s’alça de la cadira, la replega i es dirigeix cap a casa sense deixar de tombar-se cada dos per tres a mirar l’estàtua parlanxina, quan en l’últim cop que es gira, veu i sent una gran esquitxada a la mar.

LordNess

.