El mirall

El mirall

El mirall només és
un pou de llum i ombres.

La realitat és el que les
meves mans poden acariciar.

És el vent que passa
fulla al poema.

És la pluja
que em mulla.

És la veu del
silenci que em parla.

És el gos que borda.

És les llàgrimes
que cauen damunt
de la rosa.

És la lluna
que fa renéixer
l'home que
hi ha en mi.

És la pols
que duu el vent.

La solitud
que acompanya.

Els llavis
que sembren vida.

És el cor
que batega.

La sang que duu
el galop de vida.

I les campanades
que toquen a morts...
i les que toquen a vida.

Les pedres que
trobem al camí.

El mar bressol
del gran viatge.

I el foc
que ens duu
el gran passatge...


onatge