EL MIRACLE DE GAZA

 Moshe Dayan,  havia nascut com David Bar, al kibutz, Sde Boker, al desert del Néguev, on havien anat els seus pares desprès de ser alliberats del camp de Treblinka on arribaven a darreries del mes de març de 1943, desprès d’haver format part del   Judenrat de Varsòvia, liderat per Marek Lichtenbaum, que malgrat haver col·laborat amb els alemanys, moria  el 23 de abril de 1943 a Varsòvia.

La crida feta pel govern de Benjamín Netanyahu, l’agafava amb quasi 30 anys, i com excel·lia en crueltat -  filmava  els assassinats d’infants, nadons i dones que duia a terme – va ascendir ràpidament fins a sotstinent.

Tenia grans esperances en que l’operació d’extermini  dels palestins a Gaza, li permetria fer carrera a l’exercit.

A darreries del mes de novembre de 2023 però,  mentre amb la seva unitat tirotejaven una escola de Nacions Unides, va sentir una veu, Moshe Dayan, Moshe Dayan , perquè em persegueixes ?.

La seva manca de formació acadèmica, havia estat la causa de que no es produís el seu ascens a la categoria d’oficial, i li preguntava a un dels homes de la seva unitat, que podien ser aquelles veus, i qui volien.

Ell no en sabia gaire res de la religió jueva, i per descomptat menys encara, de la cristiana, i  quan li explicaven que amb aquelles mateixes paraules Déu havia fet caure del cavall a Saule de Tars (més conegut com a Sant Pau), no va donar crèdit al que li deien, i va continuar, si això és possible, la seva tasca destructiva amb més insistència.

A les primeries de desembre a la seva unitat se li va encomanar la “ neteja” d’un dels camps de refugiats, i just abans de donar l’ordre de començar a disparar a sang freda, contra nadons, infants i dones, va caure sobtadament a terra, i va perdre la visió, els seus homes el recollien, i es retiraven del lloc – fora d’ell, ningú considerava moralment acceptable aquell genocidi -. Els metges no van trobar cap causa física que expliques primer la caiguda, i desprès la pèrdua de visió.

Moshe Dayan/ David Bar però, malgrat haver perdut la visió, va tenir una revelació, havia participat en un genocidi, que de totes, totes, calia aturar. El van enviar a un Hospital de Tel Aviv. Allà, va coincidir amb altres " veterans” que com ell, teníem remordiments  de consciència.  I, sense ser-ne gaire conscient, va acabar expressant aquell malestar en una entrevista a la Televisió Belga.

La resposta “ oficial” va ser ràpida i contundent,  li donaven l’alta mèdica, el degradaven , l’expulsaven de l’exercit, i desfeien la seva unitat, els integrants de qual, s’integraven – separadament – en altres unitats militars. Això, curiosament va permetre expandir  aquell sentiment d’estar participant en un genocidi per arreu.

Com escrivíem suara; en la seva follia Benjamin Netanyahu,  ha sacrificat – i sacrificarà – tantes vides com calgui – menys la seva -, i  posa en risc, no tants sols als palestins de Gaza, sinó clarament a la Comunitat Internacional, que s’ha posicionat, a favor i en contra. Pocs dies abans de Nadal, Benjamín «Bibi» Netanyahu  (   Tel Aviv, 21 d’octubre de 1949  ) moria víctima d’unes estranyes “ febres “, i el nou govern intentava desenvolupar un pla per refer Gaza.