Cercador
El meu mestre
Un relat de: Oriol López Llauradó- Compartir:
Ens educava amb mà dura, aquell mestre. Sabia que tan sols li calia ser pacient i esperar; no passava gaire temps fins que un dels nens es girava per parlar amb algun company. Llavors, quan el nen estava més distret parlant, el mestre obria el calaix a poc a poc, sense fer soroll, i en treia una piloteta de goma dura; estirava la mà cap enrera per agafar embranzida i llençava la piloteta amb força a la seva víctima. Amb això havia començat el ritual; el nen ja sabia què havia de fer: recollir la piloteta i tornar-la al mestre. Llavors, quan tenia el nen a prop, el feia parar la mà, amb els dits mirant amunt, junts i apretats, per administrar-li els cops de càstig amb un regle de fusta. Recordo un dia de gran alegria entre els nens, quan el mestre va fallar la punteria i la piloteta va saltar per la finestra de la classe, que era oberta, a baix al pati, i no hi va haver manera de trobar-la. L'alegria no va durar gaire perquè aviat va sortir del calaix una altra piloteta.
Afortunadament, amb el córrer dels anys, la fi de la dictadura i l'arribada de la democràcia, a la meva escola, a poc a poc, els càstigs corporals es van anar acabant.
Oriol López Llauradó
oriollopezllaurado@hotmail.com
orio.bloc.cat
Comentaris
-
La piloteta del calaix[Ofensiu]Frèdia | 19-11-2006
El teu relat guarda memòria d'un temps no massa llunyà. En aquest temps transcorregut s'ha passat d'un extrem a l'altre. Ara cal anar en compte perquè no siguin els alumnes els que tinguin els calaixos plens de pilotes per llançar al professor quan els vol explicar una nova lliçó o pretén que facin els deures. Trobar l'equilibri és força complicat. La democràcia hauria de servir per acabar amb totes les tiranies, per eradicar la violència... De fet, és el millor sistema conegut però no deixa de ser imperfecte.