El meu adolorit cor

El meu adolorit cor, no se'n surt de tants esglais,
el teu espai es tant gran , que em fa sentir insignificant,
Jo creia en tu, però em deceps, un altre cop.
Sento un dolor , que m'estripa per dins.
Sento nostàlgia, del que creia que eres i no ets.
Tinc tants estrips que ja no se com ajuntar-los.
Tinc tant dolor que ja no se com afrontar-lo.
El teu ego es tant gran que no veus mes enllà del teu nas.
La teva fredor, tant gèlida, es impossible de escalfar.
I jo em desfaig, aquí sola, amb tu al costat.
Trossos del meu cor, escampats al teu voltant.
I tu mirant la punta del teu nas.
Jo somiava un futur lluny enllà,
tu i jo junts, agafadets de la mà.
Ara ja no tinc res clar,
ni tant sols que fem junts,
si no hi ha res per donar.
Amor meu, que ens ha passat,
Sent-ho que no puc respirar.
On es allò que teníem?
On anat a parar?
No se si ho podrem trobar....