Gats escaldats

Quant el va conèixer , ella no es va pensar que arribaria a intimar amb aquell home, ni tant sols se li va passar per al cap, no era la mena d'homes que li agradaven. Mes aviat gras i no gaire alt , amb una corba de felicitat molt accentuada, ja entrat en anys, i amb aspecte de brètol, no li semblava gens atractiu. Cada dia, seia a la barra, esperant que el servissin. Ella que anava força atrafegada, sempre buscava un moment per dir alguna cosa agradable, per que els clients somriguessin i es sorprenguessin d'aquella noia tant simpàtica, a la que no li faltaven admiradors, esperant el moment per endur-se-la al llit, això a ella li semblava divertit, i fins i tot jugava, amb el bellugueig del seu cos, quant notava les mirades clavades a la seva cadera. Així passaren els dies, quant tenia un moment de tranquil·litat, allà era ell, intentant fer petar la xerrada, era un home agradable per parlar, i sabia escoltar, no era com els altres, que nomes ho feien per intentar aconseguir el que buscaven, això li va semblar , a ella . I buscava el refugi de la feina, de tant en tant, parlant amb ell.
Amb el temps li va semblar que era un bon home, fins i tot simpàtic. Un dia van sortir, ella havia quedat amb una amiga per anar a ballar, i li va explicar, i que no tenia cotxe, amb les ganes que tenia d'anar a ballar, li va dir, i ell es va oferir a portar-la. Aquella nit ella va beure una mica massa, recorda. Quant varen arribar la seva amiga li va dir: -Que fas amb aquest tiu, tu ets molt maca, Don las tret? I ella va respondre que era un amic, que el coneixia de la feina, la feia riure, li va dir, i ella es sentia molt sola, en aquells moments. Amb la beguda al cap, tot li semblava girar, ell ballava de pena, però a ella la feia riure, reia tant que gairebé no podia ni ballar, desprès d'una estona ell estava incòmode i ja tenia ganes de marxar, ella no ho hauria fet si hagués estat sola, però desprès de haver-la portat li va semblar assenyat fer-ho. Sempre bevia, quant sortia per la nit a ballar, li semblava que la realitat es transformava, per uns moments tot era diferent, es sentia lliure. Al tornar hi havia lluna plena, la lluna plena sempre l'esverava, aquella nit circulant per aquella carretera estreta, plena de corbes, amb aquella llum il·luminant els arbres i les roques en la penombra, es va sentir generosa i li va regalar un peto, uns quants de fet, ell era tant atent, i la mirava amb uns ulls encisats, per a ella no significava res, una relliscada, no mes.
Ell li havia dit un dia que eren dos gats escaldats, tenia raó. Tots dos eren separats, i les seves antigues relacions havien set uns grans fracassos, amb moltes ferides per curar, dramàtiques, inverosimils, tots dos havien deixat les seves parelles, per que la convivència era insuportable, tots dos s'havien jurat no tornar a enamorar-se.