El més ben vist

Un relat de: touchyourbottom
Quan arribava en Bru no veien que venia un pèl brut de vés a saber què que hagués fet pels móns de Déu (i de no Déu)(o dels déus i deesses i no déus ni deesses). Els progenitors, revellits i despertant un enyor exagerat, l'esperaven, volien que s'assegués i els contés batalles i no batalles inventades i no inventades de les seves aventures i si se'n vantava encara li allargaven un ventall perquè es tragués l'excés de foc narratiu o, no: més aviat perquè n'augmentés l'aire, que esdevingués vent de contalles. Els ancians, entaforats en butaques ergonòniques i amb els cossos carregats de dolències (que el temps no perdonava ni perdonant) només desitjaven la presència del fill marxat a aquí i allà i que de cop havia tornat a la vila. Quantes dècades!

Feien preparar àpats selectes dedicats a ell, per més que a ells els fos de mal pair i els afectés la circulació i el trànsit i que es passessin de sucre i de sal i que músculs penjarella i articulacions atrofiades i greix nefast o corsecament fatal se'n ressentissin.

Eclipsats quedaven el germà i la germana, fills de cada dia de visita'ls, encuida-te'n i tot el que representava, no pas fàcil.

-Pare, a en Bru li ha anat a terra el comandament del televisor i no t'hi has enfurit!

Amb ella, la Farners, s'havia emprenyat de valent. La filla, per equilibrar-ho, havia anat a comprar una espatlla de xai (pobre bèstia!) i els li va fer al forn, de forma amorosa, com els agradava.

Estossegà, el vell, sense respondre, fent hàbil ús de l'oïda atrofiada.

La Farners i en Frederic havien estat presents en la cura dels pares durant gairebé tres lustres. De cop es van trobar que en Bru ho heretaria tot, de brillant que el consideraven. Per això amagaven parells d'ulleres per tal que no s'hi veiessin per trucar al notari ni per admirar en Bru. Però en florien més, de muntures, amb els vidres àdhuc amb augment i se les posaven una sobre l'altra i l'altra i l'altra...I que bé que veien el fill elegant, atent, simpàtic, cosmopolita, educat. Tenia totes les gràcies. Fins i tot la de procurar-los més i més ulleres, és clar. Els dedicava pessics de temps diari -amb dieta inclosa, el tiberi era indispensable. Allò sí que era un regal. Quan anessin al cel -reservat segur a còpia de donatius a entitats i en un taüt de melis anticorc pagat durant tota una vida- deixaven els seus béns en bones mans. I respiraven, alleujats, mentre una pila de factures s'acumulava rere l'esquena d'en Bru, vividor (i bevedor) al cent per mil.



Comentaris

  • Torne[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 16-09-2017

    ... perquè m'ha tocat la fibra. El pitjor de tot - no sempre es perjudica econòmicament i sí, en gairebé tots els casos, emocionalment- el pitjor és anar recuperant l'autoestima, una vegada que l'has perduda, quasi tan important com percebre uns ingressos, tenir treball....

  • Hoacabe de llegir[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 16-09-2017 | Valoració: 10

    Crec que, moltes vegades, escriure és també fer justícia, si saps escriure, és clar. Tu saps i ho has dit d'una manera que jo sé que, molta gent, en llegir-ho, se sentirà reflectida, sentirà que algú els veu i els entén, que no estan sols. El cas que conec i que estic vivint de ben a prop, a mi em fa mal i m'afecta, perquè ha causat molt de dolor a qui estime. Només puc agrair-te, a més de la bona prosa teua, que ho hages contat. Salut, Mena.

  • Molt real[Ofensiu]
    Montseblanc | 14-09-2017

    Aquest cas es repeteix i es repeteix en aquesta vida. Sempre hi ha uns pares que no veuen els fills que tenen cura d'ells i en canvi s'enlluernen amb els que només apareixen com voltors a l'hora més negra...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de touchyourbottom

touchyourbottom

135 Relats

75 Comentaris

20858 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
"-No m'ha conegut!
-Això és que mai t'havia vist"

"En el moment de morir estava disposada a estimar"

(del film francès 'L'hérisson', que no és un film suprem, però en vaig extreure això).