El llop de mar

Un relat de: Deneb

La tripulació ja portava més de deu minuts contemplant tan majestuós espectacle, ningú havia pronunciat mot, tots embadalits i muts, el patró inclòs, tot i que ell ja n'havia observat moltes de postes de sol al canal de Mallorca, però és igual, per moltes que se n'hagin vist, la bellesa de l'espectacle et sorprèn cada una de les vegades com si fos la primera vegada que ho veus.
El Patró, mira l'equip de vents, marca vent nord, de 18 nusos, el flamant Antares, un veler d'onze metres nou de l'any passat navega lleugerament escorat a babord, és una navegació ràpida i tranquil·la, al Jordi, el patró, li agrada molt navegar amb el vent per l'aleta, sobretot quan s'atansa la nit, es pot dormir, el veler esta relativament quiet i a més va ràpid, nou nusos i mig marca la corredera, en Jordi esta content, creu que faran una bona actuació a la regata. Pel seu cap passa un parell de cops la idea de pendre un ris a la major, de nit, a vegades val mes ser conservador, perdre una mica de velocitat però anar més segur, En Jordi sap bé com les gasta la tramuntana i sap que de nit tot es pot complicar en uns minuts, és el mateix que de dia però per la tripulació inexperta que porta no és el mateix, ha vist cops de vent amb ràfegues de 45 nusos en nits com aquesta i un atac d'histerisme a bord es contagiós, sap que una travessa plàcida es pot convertir en un malson en qüestió de segons perquè algú li ha agafat por, es posa histèric i al cap de dos minuts tota la tripulació esta tremolant com fulles i pensant que carai i fan allà, al mig del mediterrani en un veleret d'onze metres, i després de pensar-hi, li diu al Tormenta que prepari la maniobra, però la reacció no es fa esperar, en Carles replica que ara anem bé i ràpid i que si volem tenir possibilitats de fer un bon paper a la regata hem d'aprofitar aquest vent que estem tenint ara i seguir avançant a nou o deu nusos, en Jordi en el fons sap que en Carles té raó però ell és el patró i en conseqüència responsable de la seguretat de tots quatre, però acaba cedint davant la insistència no solament del Carles, en Tormenta i en Pep també veuen bé seguir navegant amb tot el drap.
A les dues de la matinada es pot veure per babord el reflex en el cel de les llums de Mallorca, en Jordi ha anat a dormir fa mitja horeta i ha deixat en Carles i en Pep de guàrdia a dalt, no han de fer massa cosa, el pilot automàtic s'ocupa de mantenir el veler a rumb a 193 graus, rumb directe a l'illa d'Eivissa, ells només han d'estar alerta que no se'ns emporti per davant algun Baleària o algun petroler immens, el vent ha calmat, ha esdevingut una nit tranquil·la amb una tramuntaneta suau de dotze nusos, portem unes disset hores de navegació des que es va donar la sortida als cent seixanta velers que participen a la regata, fa poca estona de l'última roda de posicionament i segons les posicions que cada vaixell ha anat comunicant per ràdio al comitè de regata i que en Jordi ha observat en la carta nàutica tantes com ha pogut, n'han extret que potser estaran entre els tres primers de la seva categoria, tot pinta bé, l'Antares, un First 36.7, és un autèntic pura sang del mar, una concepció de veler regata/creuer, que no és ni això ni allò però que ben trimat i ben portat pot esdevenir una bala marina. En Jordi és un patró experimentat, que després de molt sacrifici sent pluriempleat i un crèdit personal va aconseguir el somni de la seva vida, poder comprar-se un bon veler i travessar tants mars com li sigui possible, i es clar, participar en tantes regates d'altura com li sigui possible, com la ruta de la sal, es la sisena edició en la qual participa en Jordi i de moment encara no l'ha guanyada mai, però potser aquest any....
Que és aquest soroll? Joderr.. si tot just acabo d'aclucar l'ull, JORDII!! El crit d'en Pep no es fa esperar, en Jordi ja havia sentit el soroll del vent i els cruixits provenint de les entranyes de l'Antares, en menys de dos minuts ja és a fora, carai!! Quin canvi, l'equip de vents marca 30 nusos, el pilot automàtic es incapaç de dominar el vaixell i perd el rumb, en Jordi en dos salts desconecta l'aparell i es posa al timó redreçant el vaixell al rumb més còmode, el vaixell segueix cruixint, la força del vent amb tot el drap estès és massa, la força a la que es sotmet tota l'arboradura es descomunal i fa emetre uns cruixits fruit de la enorme tensió dels cables que subjecten el pal, en Jordi sap que això anirà a més, ja ho havia pensat a la tarda!! Perquè va fer cas als altres que no n'entenen de les ràfegues nocturnes de la tramuntana!!! Quantes sorpreses m'ha donat ja aquesta maleïda!! Havíem d'haver fet un ris a la major, cagumlolla!!. Hem de baixar la major i reduir gènova, en Jordi explica a Tormenta que a la seva ordre, obri el piano que trava la drissa de la major, i així que baixi pel seu propi pes, però ha de ser quan aconsegueixi encarar el veler contra vent i la major deixi de fer força, només tindrà uns segons. Evidentment la maniobra resulta ineficaç i la major baixa parcialment travant-se, algú haurà d'anar a la proa a solucionar el problema, ningú i vol anar, prou feines tenen per mantenir-se sense caure a la banyera de popa, imagina a proa, on entre cables, corrioles i caps ja es dificil caminar quan esta tot en calma, En Jordi ja veu clar que haurà de deixar el timó i anar-hi ell mateix, li mana a Tormenta que agafi el timó, el Tormenta, és, després d'en Jordi, la persona que més vegades ha estat en un veler, però tot i això, no s'ha preocupat mai gaire de saber com funciona tot, en Jordi li explica amb quin angle ha de rebre el vent mentre ell sigui a proa i li remarca que s'hi fixi, que si "trasluchem" es a dir creuem el vent d'estribord a babord per popa, possiblement, trenquem el carro d'escota de la major o en el pitjor dels casos inclòs podríem trencar el pal, en Tormenta assenteix indicant que ha comprès la importància de la seva tasca. En Jordi equipat amb arnès i lligat al vaixell accedeix a proa, no es gaire agradable, pensa que fa estona que no recorda consultar l'equip de vent, però no li cal pas, ja ha notat que el vent ha tornat a pujar, estarà rondant els quaranta nusos, la lluna ha sortit i il·lumina un altre dels espectacles típics del canal de mallorca, el mar tenyit de color de blanc fruit de l'espuma que s'origina de les onades que trenquen, però en aquest cas en Jordi no té ni temps ni ganes de contemplar-lo, decidit, amb una ma, agafa un extrem de la major mentre s'abraça a un cable de subjecció del pal amb l'altra per no caure, després crida a Tormenta que intenti posar rumb contra vent per des-ventar la major i poder baixar-la, al segon intent ho aconsegueixen, la major ja es fora i tot sembla tornar a una certa tranquil·litat, però encara no esta tot llest ara és el torn de la Gènova, és la vela més petita que esta a proa (al davant), aquesta és més fàcil perquè compta amb un enrotllador i es plega com si es tractés d'un para sol d'aquells del les terrasses dels bars. Sense problemes però amb esforç aconsegueixen enrotllar la Gènova fins que només en queda desplegada la meitat. Sense major i mitja Gènova, L'antares deixa de cruixir i torna a navegar perfectament sense problemes, en Jordi, exhaust aprofita per encendre una cigarreta a baix mentre se n'adona que la ràdio no para d'emetre "mayday" "mayday" Caram la senyal de socors, n'hi ha que no estan tenint tanta sort com ells, salvament marítim no dona l'abast, En Jordi després de fumar la cigarreta i adonar-se de que esta massa lluny d'aquells vaixells que demanen auxili i no pot fer res per ells surt a l'exterior a valorar la situació, el vent quaranta-cinc nusos amb cops de cinquanta, onades d'uns tres metres a quatre, però amb mitja Gènova, l'Antares trampeja la tempesta com un campió, van tots molls com ànecs i tremolant de fred, no queda res!!! Fins a Eivissa encara queden unes cinc hores, de navegació extrema......

Després de 4 hores passen per La petita illa de Tagomago, el port d'Eivissa esta a menys de dues hores, ja ningú pensa en si guanyen o no la regata, per la ràdio s'assabenten que hi ha un vaixell que aparentment ha desaparegut i que d'altres vaixells han caigut per la borda tres persones, salvament marítim els esta buscant amb tots els seus efectius. La regata ha passat a segon terme, en Jordi porta pràcticament 23 hores sense dormir, només va aclucar els ulls mitja hora cap allà a les dues de la matinada, fa hores que no menja res ni veu aigua dolça (de salada n'ha fet alguna glopada involuntàriament quan una onada se li llança al damunt), ningú diu res, estan tots a dalt tremolant de fred, amb cara de circumstàncies i vivint l'hora que deu quedar per arribar a port més llarga de les seves vides.., probablement ni en Carles ni en Pep ni en Tormenta els hi quedaran ganes de tornar a pujar mai més a un veler.
El port d'Eivissa hi ha periodistes i ambulàncies i molta gent esperant notícies dels desapareguts, fa dos minuts que l'Antares ha amarrat a port i en Jordi es disposa a baixar de vaixell, els altres fa estona que han baixat a terra i han fet com el sant pare, quan visita un país, han besat el terra. EN Jordi abans de baixar del vaixell, esgotat, sense forçes i amb les mans irritades i plenes de llagues del aspre tacte dels caps (cordes) i de la força del timó, en aquell moment, pensa. Tinc gana, fred, sed i son... sens dubte, Demà tornaré a sortir a navegar!.



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Deneb

6 Relats

16 Comentaris

5050 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
No hi ha gaire a dir, ciutadà del món que intenta que la seva existència en aquest món sigui el més agradable i divertida possibe tot intentant en la mesura del que sigui possible fer feliços als que m'envolten...