L'email que mai vaig atrevir-me a enviar

Gran relat amb el que m'he sentit molt identificat, per have estat visquent una històoria molt similar fa molt poc. No saps pas com t'he arribat a entendre, semblava com si les teves paraules estiguéssin sortint de la meva boca en aquest precís instant. Has estat com un gran reflex per mi, però has fet el millor que podies fer com he fet jo també des de fa molt poc.
Per molt increible que semble ets tu qui guanya i és l'altre que perd. Enhoraboan i felicitats per l'escrit!
Les teves paraules per mi han estat com un gran mirall on espero no haver-mi d'enmirallar mai més!

Hola Ballarina

Gràcies per les disculpes, de fet no calien, però com ja dic a la introducció, no el vaig enviar mai, em va semblar massa dur un cop el vaig llegir, en això us dono la raó, no tinc cap dret a dir-li això a ningú, per això no el vaig enviar mai i la persona interessada no l'ha llegit mai (i espero que no el llegeixi tot i que ara ja no crec que li afecti massa). Però a mi el fet d'escriure tots els pensaments em va ajudar a tocar de peus aterra, i ara, després de temps,... al rellegir-lo i aficionar-me a aquesta pagina... doncs sense pensar-m'ho gaire l'he penjat.

Hola Ballarina

Gràcies per les disculpes, de fet no calien, però com ja dic a la introducció, no el vaig enviar mai, em va semblar massa dur un cop el vaig llegir, en això us dono la raó, no tinc cap dret a dir-li això a ningú, per això no el vaig enviar mai i la persona interessada no l'ha llegit mai (i espero que no el llegeixi tot i que ara ja no crec que li afecti massa). Però a mi el fet d'escriure tots els pensaments em va ajudar a tocar de peus aterra, i ara, després de temps,... al rellegir-lo i aficionar-me a aquesta pagina... doncs sense pensar-m'ho gaire l'he penjat.

...estic d´acord amb Djalí... això és el que m´hagués agradat dir. O el com. Sense ferir.

no tinc pas ni de ben lluny prou informació per jutjar res... no ho volia de fet... Et demano disculpes si m´he ficat massa de ple en algo que no em pertoca, i ho sé. potser va sonar molt dur, però només pretenia donar un punt de vista oposat sobre l´e-mail i prou. Un punt de vista igual de dur com pot sonar el que transmets amb l´email. Amb la carta, ara m´hi poso... Suposo que per tu ja deu ser prou dur tot plegat i tots intentem defensar-nos a la nostra manera. El més important, és que no vols fer mal a ningú... només guarir-te. I aquest camí mai és planer. Jo tampoc crec que unes banyes de mesos serveixin per això... falta d´informació, es clar. El que passa és que això succeeix, quan s´expliquen les coses a trocets, i ho llegeix gent que no et coneix de res. T´envio ànims i una forta abraçada, i espero de tot cor no haver-te ofès.
Petons, Deneb

A mi em sembla que aquí qui s'està passant no és la noia, ella pot fer el que vulgui amb la seva vida: em sembla que la cosa està en què qui li escriu el missatge no li està plantejant un tema l'està suggestionant; no m'agrada això de culpabilitzar a la gent. Que a qui escriu no li sembli bé el que fa la noia no li dóna dret de dir el que diu i menys amb el to que fa servir...

Es un bon relat, que és el que venim a comentar a aquesta pagina. No coneixem a la persona que l'ha escrit, no sabem res de la seva vida i per tant no podem jutjar-la.

La meva opinió és que les banyes no estan bé, si t'estimes la parella no poses banyes prolongades durant mesos, això crec jo. A més, si ell se l'estima i ell no té parella, ell no ha enganyat a ningú per el que diu el text, es la meva opinió sense anim d'ofendre a ningú.

Està molt ben escrit, m'agrada la teva sinceritat.

Hola ballarina
No t'enfadis però no crec que tinguis prou informació per jutjar si es o no és prou valenta la meva posició, de fet, no saps si li havia dit mai això, i si, ho havia fet, amb altres paraules potser menys punyents però ja li ho havia dit mil vegades que no estava fent les coses bé (ni ella ni jo) De fet quan vaig escriure això encara no s'havia acabat la nostra relació, ho vaig escriure al tornar a casa després d'una discussió però encara va durar uns mesos, si mesos en plural. No crec que unes banyes prolongades mesos en el temps serveixin per adonar-te de com estimes a la teva parella. De fet si et digues que l'altre text que he penjat "la carta" es posterior a aquest e-mail veuries que la meva postura no és tant covarda com et penses.

No sé si és veritat això d´aquest e-mail. Si ho és, dir-te, que fer les banyes, amb els anys s´aprèn, no és cap pecat, i que en tot cas, no som qui per jutjar-ho des de fora, encara que ens toqui d´aprop, o com en el teu cas, 3ª persona. Tu fins ara també hi eres, també has estat enganyant i utilitzant , ho has acceptat, fins que t´ha convingut, i ara, quan et deixen, dius que no t´agrada com ha actuat. I tu què? No sé què dir-te, noi... Aquestes coses passen i a vegades serveixen per adonar-se´n que estimes més del que et penses la teva parella. Potser jo no ho faria, però puc entendre que es faci. Ho trobo molt poc valent, dir això que dius a aquest e-mail a algú, quan t´han deixat. Això es fa abans, així només és una manera de càstig perque aquesta noia no t´ha triat a tu. Si no, utilitzaries un altre to. El to delata. Suposo que ella se n´haurà adonat que estima el noi amb qui està i si se l´estima... no cal que li digui que s´ha equivocat, tots cometem errors, i si hi ha amor, tot és perdonable... tu, deies que l´estimes?