El lloc que li correspon

Un relat de: Miralpeix

Viu sol en un loft. Un sol ambient. Barra americana separa els fogons de la sala habitació. Dues portes. La d'entrada amb pany poc segur i la corredora amb wàter, pica i plat de dutxa poc confortable. Llit al centre de la sala, taula multifunció, dues cadires, una televisió, un portàtil, un armari, una impressora i una play.

Estirat al llit, llença una pilota de tenis contra la paret. Un cop i un altre, un cop i un altre. Fa temps, va pintar tota la casa amb pintura de pissarra verda. Hi ha guixos de colors per terra. L'impacte de la pilota esborra lletres a l'atzar. La paret que matxuca fa més de dues hores s'ha tornat inintel·ligible.

Gira noranta graus tot el seu cos. Es passa la pilota d'una mà a l'altra mentre llegeix el nou pany de paret. Desxifra la xarxa de paraules encadenades per fletxes. Se li escapa una llàgrima. Comença a llençar rítmicament la pilota.

Sap que tornarà a la caixa del Super Sol a passar productes que fan "pib". No serà l'admirat. No serà el gran Manel. La gent no l'hi demanarà autògrafs pel carrer. No podrà ser excèntric. No podrà tenir una vida bohèmia. Només li preguntaran si aquell iogurt està en oferta. Només li diran si ja ha provat aquell nou producte. Només li parlaran del temps. Només se li queixaran, amb certa suficiència, de qualsevol contratemps.

Cada cop de pilota arrenca una lletra del verb fantasiar que vola pel seu cap. Cada cop de pilota el fa tornar, amb persuasió, a la realitat que li correspon.

No ha pogut? No s'ha atrevit? No s'ha llençat al buit? No té talent? No té la força que hauria de tenir? No té els padrins?

No sap ben bé perquè, però el cas és que, Manel, desisteix d'escriure el seu llibre.

Comentaris

  • tenia[Ofensiu]
    peres | 08-09-2006

    pendent tornar aquí, perquè el comentari que hi vaig fer era molt improvisat i després, pensant-hi, no em vaig quedar tranquil (sobretot perquè no et conec, ni tu a mi), i ara que he tornat he observat amb satisfacció que l'amic Carles Malet (amic virtual, tampoc no ens coneixem) ja ha dit molt ben dit el que jo voldria precisar sobre el meu comentari anterior.

    De manera que no facis cas del que et deia ahir, perquè el relat està molt bé i és ben rodó. Simplement, em vaig ficar més del compte en el personatge... i vaig perdre de vista el relat.

    (El problema que té això de comentar aquí és la improvisació; és clar que els autors ja tenim en compte que qui comenta tot sovint improvisa, però el fet és que el comentari queda escrit i pots acabar menjant-te el cervell pensant sobre el que t'han dit, en comptes de concloure amb seny que tu has estat hores per escriure i perfilar allò i en canvi el comentarista potser no hi ha dedicat ni cinc minuts.)

  • L'èxit depèn de tu[Ofensiu]
    Carles Malet | 07-09-2006 | Valoració: 9

    Fa anys vaig assistir a un dels seminaris de moda sobre creixement personal amb els quals les empreses "modernes" pretenen augmentar la productivitat dels seus empleats. I, tot just fa uns mesos, vaig perdre per accident el record que ens van donar al final del curs. Un tros insignificant de plàstic amb el lema "l'èxit depèn de tu". És, certament, un estereotip. Però si mai torno a trobar el minúscul tros de plàstic, li faré arribar a en Manel.

    Potser per discrepar -esportivament- dels comentaris anteriors, et diria que el relat em sembla complert i rodó tal com t'ha quedat. La història d'un fracàs del qual el protagonista n'és l'únic responsable. Com molts fem sovint, en Manel és l'únic responsable del seu fracàs, que es produeix abans d'intentar assolir l'èxit. Els responsables dels nostres èxits o fracasos som, en darrera instància, nosaltres mateixos

    I en el teu cas, crec que el relat és tot un èxit.

    Carles

  • el lloc que li correspon...[Ofensiu]
    boleta | 07-09-2006

    ...és on estan els seus somnis... el temps que passa és només un entrebanc fictici... com la por, que també fa de les seves sense dir-nos res i que no serveix per a res bo... només cal ignorar-la. Jo també espero la segona part d´aquest relat!!

  • jo crec[Ofensiu]
    peres | 07-09-2006 | Valoració: 10

    que en Manel no s'hauria de rendir, no hauria de descartar res, perquè en conec un que fa uns anys treballava en una mena de SuperSol i ara es guanya la vida escrivint, traduint i fent coses similars. Sempre s'hi és a temps.

    Crec, en qualsevol cas, que aquest relat mereixeria una mica més d'extensió, per acabar d'explicar-nos tot el que bull dins el cap d'en Manel. Està molt bé, eh?, però m'he quedat amb ganes de saber-ne més coses. Segur que al personatge se li pot treure més suc. Tant de bo aparegui "El lloc que li correspon II".

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: