el lladre de tombes

Hola company:
Tan sols he trobat petites errades sense importància, com ara: foc per fosc, pel per pels, al menys per almenys, Tots Sants, més, I deixant...
Però com a lector, m'ha agradat moltíssim, i això és el que importa, doncs, no sóc cap crític d'aquells que es pensen amb la possessió de la veritat absoluta, ni res que se li parega...
Endavant amb la tasca, i rep una forta abraçada de:

Dyonisos

Com que, finalment, no hi ha hagut consens a l'hora de trobar una plantilla per tothom, jo faré servir la meva que és amb la que em sento més còmoda. També he llegit els comentaris anteriors i ja veuràs que estic d'acord en algunes coses i discrepo en unes altres. Potser després d'aquesta anàlisi em maleiràs els ossos i acabo fent companyia a la mare del noi. La veritat és que m'agrada molt la poesia i acostumo a llegir-ne però sempre em resulta més difícil que la prosa. Potser no hi estàs gens d'acord amb el que et diré, però t'asseguro que hi he posat els cinc sentits.

TEMA. Un noi (jo no me l'imagino massa gran, a penes un adolescent) visita la tomba de la seva mare el dia de Tots Sants. En l'actitud del noi es percep el gran amor que sent per la mare morta. La mare, morta i tot, plora pel fill a qui ha deixat sol. El tema del poema és, doncs, l'amor materno-filial, un amor molt profund que dóna com a resultat una lectura commovedora. Malgrat els problemes d'estructura i sintàctics (que n'hi ha uns quants) el missatge arriba al lector.
El títol no es correspon amb el tema, ja que el noi no és un lladre de tombes. Tan sols pren algunes flors per deixar-les a la mare. Proposaria un canvi de títol més ajustat amb el tema tractat.

FORMA: El poema consta de cinc estrofes de versos decasíl·labs. Les estrofes són quartets que rimen el primer vers amb el tercer i el segon vers amb el quart. En uns casos la rima és consonant i en altres és assonant.
El fet d'ajustar la composició poètica a una estructura determinada i a un nombre concret de síl·labes penso que no t'ha beneficiat perquè t'ha obligat a fer construccions de dubtosa correcció gramatical.
PRIMER QUARTET: Hi ha diverses qüestions a comentar. La errada de "foc" per "fosc"; la de "poc a poc" per "a poc a poc" i el gerundi "llençant" utilitzat com si fos un temps que admetés conjugació. Aquí segurament el més adient seria utilitzar el pretèrit imperfet "llençaven", tot i així la frase no s'entén. També remarcaria que al cementiri la gent hi pot anar mudada, però contenta? De fet aquest adjectiu en un poema de caire tan trist fa una mica de mal als ulls.
SEGON QUARTET: Trobo que els versos primer i quart són força bons. En canvi els dos del mig grinyolen. En el segon dius:"i el noi fatigat de viure i de fam". On és el verb? L'hem de considerar el·líptic? Vols dir que el noi està fatigat de viure i de fam? No en tinc cap certesa que sigui això però dono aquesta opció per bona. De ser així, encara hi ha un altre problema. No pots ajuntar viure i fam, pertanyen a dues categories gramaticals diferents. Podries dir: "fatigat de gana, de set, de son" o "fatigat de no menjar, de passar gana, de patir, de viure". El tercer vers és el més confús de tots. "la mare al record, de consells i escombres". S'entén que el noi tingui la mare en el seu record, que també recordi els seus consells i que, a més, la recordi escombrant o fent feines. És això el que vols dir?
TERCER QUARTET: Aquest em resulta més comprensible. Trobo que té alguns problemes de puntuació i d'ortografia: un "pel" que hauria de ser "pels"; un " al menys" que hauria de ser "almenys" i un "Tot" que hauria de ser "Tots". Aquí és quan m'adono que no has col·locat els versos de forma ordenada. Trobo que seria més escaient dir (respecto la teva tria lèxica). El noi, fatigat de viure i de fam/ venia de lluny, gelat i amagant-se, /pels camins perduts on es va fer gran.
QUART QUARTET: També en aquesta estrofa hi ha algun problema de puntuació i de lèxic. "Darrera" hauria de ser "darrere"; "púrpura" hauria de ser "porpra". Però els versos estan ben ordenats.
CINQUÈ QUARTET: Aquí també hi ha qüestions a comentar. La primera "i" hauria de ser majúscula. Al segon vers, sobra "es" perquè no podem considerar parar com a verb reflexiu. Al tercer vers, sobra "i a la" hauria de ser senzillament: tomba endins...Imagino que en dir "vestida de marbre" et refereixes a la mare, però no està vestida així, és només un grapadet de pols, per tant queda estrany. I al darrer vers, hi ha un ús indegut del verb "escoltar". El correcte seria "sentir".

A DESTACAR: Tens al teu favor la capacitat de suscitar emocions al lector a partir de pocs elements i això sempre és molt important. Ja t'he dit abans que malgrat els problemes d'estructura i de sintaxi el contingut arriba amb força. Et recomanaria que fossis més curós amb la llengua i, sobretot, que fossis molt precís en l'estructura si tries fer poesia cenyida a les estrofes clàssiques. Et recomanaria reescriure el poema un cop tinguis tots els comentaris. Penso que, amb uns petits retocs, la qualitat milloraria molt. En tot cas, tens bona matèria primera i això és el que més compta.

Estaria bé, que un cop acabats tots els comentaris, cadascú pogués dir la seva respecte al procés de creació. Això encara ens enriquiria més. No sé què en penses.

Bon any 2007. Una abraçada,
Fredia

ORTOGRAFIA. Un lapsus en el 1r vers: en lloc de "foc" / fosc
MÈTRICA........ Has treballat en 5 + 5, correcte.
RIMA............... " " en rima assonant, equivocació en el 3r quartet on,
amagant-se i ministre no fan cap rima.
RECURSOS.....estètics, "lluna d'or cremava l'instant"
"flors púpura, blat, foc, llorer
"vestida de marbre"
tots ells, bons.
..........irònics, el títol i el fet que roba les flors per fer-liel ram a sa mare "quan siguis ministre"
"pel rei de la llar"
la barreja d'ambós és arriscada però interessant.

RESULTAT GLOBAL ACONSEGUIT........... Té gràcia; l'atmosfera creada és ben
aconseguida, el ritme,
inquietant de principi a fi.
EN GENERAL.............trobo que té un bon nivell. ( TERESA SERRAMIÀ I SAMSÓ)

Noi encara no t'havia llegit cada decasil·lab consonant i sense saber com, m'has endinsat en els plecs de cada mot. Preciós, de debò, Pere! ara si que veig que no hi ha cap estil poètic que se't ressiteixi.
Petons!!!
Montse

M'agrada anar a les arrels dels autors, i és per això que quan llegeixo per primera vegada busco els orígens.

Gemma34

No us passa que quan veieu una pobra persona vençuda, torturada i malmesa per la vida, penseu si estigués aquí sa mare i el veiés, com en treuria de força d'allà on fos ! i el besaria, el rentaria, el duria a casa l'amanyagaria i el faria recobrar l'orgull i la confiança amb amor. Aquest formidable poema m'hi ha fet pensar en aquesta nostalgia que sentim tots aquells que ja hem perdut la mare, de la seva incondicional fe en nosaltres...
Meravellós, de veres.

emotiu i un munt de sensacions que evoques entre la bellesa de les teves paraules i les situacions que descrius...
felicitats!
no t'aturis!
Salut i revolta
Sílvia

preciós!! De debò, aquest poema m'ha captivat, és genial! Ostres, vull continuar llegint coses teves!
AtzaVaRa

acompleix el desig de la mare: portar-li un ram per Tots Sants. Però el noi no és ministre, ni home ric i senyor, sinó que és un noi fatigat de fam i de viure, que avança gelat i amagant-se de tothom.

I és curiós: és la mare, dins la tomba, qui plora pel fill que encara és viu. Genial! Un joc molt bo i inesperat.

El lladre de tombes... és un lladre de tombes perquè roba les flors que altres han ofert als seus difunts. I amb aquest joc també crees la tensió que enganxa al lector.

Endavant!

LLIBRE

el títol es refereix a lladre de flors, no? , més que de tombes o del que entenem per lladre de tombes.
és un poema trist i romàntic, amb el vent, la luna i tot el que s'espera que hi hagi en un cementiri. Jo, una vegada, vaig anar a fer un tomb per un cementiri al capvespre. Tu támbé?
una abraçada
glòria