Cercador
EL GRIS D'AVUI
Un relat de: RosaEl cel gris
m'oprimeix el pit
m'engoleix l'esperit
els meus ulls
només veuen
esplanades
blanc
immenses
inacabables
ni un sol arbre
ni muntanya
ni turó diminut
m'ofega tant
cel gris d'avui
la monotonia
del sense color
del sense moviment
del sense dibuix
de la calma sobrevinguda
no sóc amant del vent
però ara el desitjo
com a Tu, quan
em busques
dins el llit
amb la mà
calenta
dolça
segura
per resseguir
la meva pell nua
capritxosa ventada de nit.
Rosa.
m'oprimeix el pit
m'engoleix l'esperit
els meus ulls
només veuen
esplanades
blanc
immenses
inacabables
ni un sol arbre
ni muntanya
ni turó diminut
m'ofega tant
cel gris d'avui
la monotonia
del sense color
del sense moviment
del sense dibuix
de la calma sobrevinguda
no sóc amant del vent
però ara el desitjo
com a Tu, quan
em busques
dins el llit
amb la mà
calenta
dolça
segura
per resseguir
la meva pell nua
capritxosa ventada de nit.
Rosa.
Comentaris
-
Gràcies Nil[Ofensiu]Rosa | 30-01-2018
Allò que comences per un tema i acabes on et porta el subconscient... o el conscient ;D
Una salutació Nil
Rosa -
Desig.[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 30-01-2018 | Valoració: 10
U gris de pertot! De manera sobtada fas lligar les inclemències del temps amb un desig sensual. Aquest, amb un acabament molt poètic...
l´Autor
59 Relats
87 Comentaris
26345 Lectures
Valoració de l'autor: 9.76
Biografia:
Sóc cuinera de vocació i intent de poeta per passió.Escriure em desconecta de tot per conectar-me a mi.