EL DIA QUE LA PILAR VA COURE UN DISC DELS BEATLES AL SOL

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Eren anys setanta i la Pilar una noieta de quinze anys
va demanar un tocadiscos als Reis. Si un tocadiscos un aparell que
ja ha passat a l’historia. Mes als anys setanta junt als discs de
vinil era una novetat. Ho desitjava feia llarg temps i als seus
pares els va demanar un tocadiscos. I si el dia de Reis va trobar
embolicat amb un paper lluent i un gran llaç el citat aparell.

Una cosa era tenir l’aparell i l’altre tenir els discs de vinil.
De mica en mica, pel sant pel aniversari, amb els seus estalvis
També va anar reeixint una col•lecció bastant important per una
nena de quinze anys.

Eren anys que sonaven Llach, Rollings Estones, Beatles i
molts altres mes. Mes la Pilar li agradava la musica clàssica.
Una cosa bastant rara en aquells temps de cabells llargs
pantalons de campana i hippies amb flors al cabell.

La Pilar de mica en mica va tenir una col•lecció de clàssics
els que estava particularment orgullosa de quasi tot el que
s’editava de Mozart, Beethoven i Satie. Per la nit abans d’anar
a dormir els escoltava i el seu cor estava content.

També li agradava molt un disc dels Beatles, el posava un i
altre vegada. Era un Long Play que deien llavors i tot anava be.

Un dia d’estiu quan la calor de Juliol bategava va anar a
prendre’l amb una gandula a l’eixida de casa seva. Estava
bastant avorrida, va agafar un llibre i va llegir. Desprès d`una
estona li va venir un pensament. Agafaré el tocadiscos i el
posaré, agafaré musica dels Beatles el LP i aixi ho va fer.
El va col•locar amb una tauleta que hi havia. El que no va
calcular la noieta que el sol li queia de valent damunt seu.
Satisfeta s’estira a la gandula i anava escoltant la musica. De
cop i volta la musica es va tornar estrident com desafinada.
Es va aixecar amb un vot que quasi tomba la gandula i amb
horror va veure que el disc s’havia estovat com si el hagués
posat al forn.

Resignada va treure el tocadiscos i el disc que ara lluïa
amb bonys i mig desfet. Una llàgrima li va caure per la galta
quan el va llençar a les escombraries. La mare li va dir que
tens Pilar ? Perquè llences el disc. Dons mare el llenço
perquè el sol m´el ha cuit de valent. Criatura li va dir la
mare a qui se li acut posar-lo al mig del sol ? Va ves a
prendre una dutxa que tu també deus tenir el cap cuit.

Ara que han passat molts anys i el tocadiscos es sols
un record, riu i diu un dia vaig coure un disc del Beatles
al sol.

Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    Karin | 22-04-2016 | Valoració: 10

    A mi em va passar una cosa semblant hahaha, molt realista

  • Un títol que atreu...[Ofensiu]
    Mena Guiga | 09-01-2016

    ...i un fer retrocedir en el temps i pensar que quanta tecnologia voraginosa no ens ha tocat/ens toca/tocarà viure...quan el tocadiscos queda enrere enrere, peça de museu (com nosaltres, que ens tornem fòssils! hehheeh). La màgia de fer rodar el disc i l'olor del vinil queden de pòsit, això sí.

    Per molts relats aquest 2016! Que girin. Fora de l'abast del sol, però amb llum i escalfor.

    Mena

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

325211 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.