El Conte de l'Avui capítol 1

De sobte tot canvia, tot allò que durant anys havies construït i pensaves que així havia de ser per tota la vida (per sempre? Existeix la paraula sempre?) es va esfumar. Com el fum d’una cigarreta acabada d’apagar. Aquell fum que de sobte desapareix així va ser com van desaparèixer tots els ciments de la meva vida. Però ara sé que tot estar per fer i tot és possible
Perquè viure en l’ incertesa del demà arrossegant un ahir? Des de no fa gaire he hagut d’aprendre a viure un avui. Potser un avui que a vegades també em fa estar en un present incert però això només em passa, hi en sóc conscient, per la falta de confiança en mi mateixa. Com es pot recuperar la confiança amb un mateix quan les experiències viscudes durant aquests últims anys m’han convertit en un personatge d’un conte? Sí, sí semblarà inversemblant però així és com em sento, vivint una història de ciència-ficció en una vida real. El personatge us l’aniré revelant de mica en mica perquè us hi pugueu endinsar el màxim possible. Avui tan sols he volgut intentar fer una petita pinzellada d’això que m’he proposat: escriure el meu conte!
(Avui m’assec davant l’ordinador per plasmar per aquesta xarxa els meus pensaments i sentiments en una mena de conte. Avui després de tant de temps sento la necessitat d’experimentar dins meu un canvi en la meva persona.)