Carta anònima de fill a pares

Suposo que el mateix dret que va tenir la mare per donar-me la "seva" carta anònima i en aquest cas, com a mare, també podria ensenyar-li de qui a uns anys al meu fill Víctor. Jo, com a filla, penso que també tinc el dret de tenir la "meva" carta... Evidentment tampoc l'ha he escrit jo, però em serveix perfectament per fer saber els meus pensaments envers als meus pares. Aquí us deixo alguns d'aquests pensaments:

ESTIMAT PARE/MARE
No em cridis. Et respecto menys quan ho fas. I m'ensenyes a cridar a mi també i jo no vull fer-ho.

Tracta'm amb amabilitat i cordialitat com als teus amics. Que siguem família, no vol dir que no puguem ser amics.

Si faig una cosa dolenta, no em preguntis per què ho vaig fer. De vegades, ni jo mateix ho sé.

No diguis mentides davant meu, ni em demanis que les digui per tu (encara que sigui per treure't d'un mal pas). Fas que perdi la fe en el que dius i em sento malament.

Quan t'equivoquis en alguna cosa, admet-ho. Millorarà la meva opinió de tu i m'ensenyaràs a admetre també els meus errors.

No em comparis amb ningú, especialment amb els meus germans. Si em fas semblar millor que els altres, algú patirà (i si em fas semblar pitjor, seré jo qui pateixi).

Deixa'm valer-me per mi mateix. Si tu ho fas tot per mi, jo no podré aprendre.

No em donis sempre ordres. Si en comptes d'ordenar fer alguna cosa, m'ho demanessis, ho faria més ràpid i més a gust.

No canviïs d'opinió tan sovint sobre el que he de fer. Decideix i manté aquesta posició.

Compleix les promeses, bones o dolentes. Si em promets un premi, dóna-me'l, però també si és un càstig.

Tracta de comprendre'm i ajudar-me. Quan t'expliqui un problema no em diguis: "això no té importància ..." perquè per a mi si la té.

No em diguis que faci una cosa que tu no fas. Jo aprendré i faré sempre el que tu facis, encara que no m'ho diguis. Però mai faré el que tu diguis i no facis.

No em donis tot el que et demano. De vegades, només demano per veure quant puc rebre.

Estimem i diguem-ho. A mi m'agrada sentir-t'ho dir, encara que tu no creguis necessari dir-m'ho.

Anònim

Sóc conscient que la tasca de ser pares és molt difícil. Ara que sóc mare ho sé de primera mà. Quan ets fill t'enfades moltes vegades amb els pares perquè no entens la seva actitud. Potser a vegades, no es dónen compte que nosaltres, els fills, també tenim els nostres drets i que com a tals ens els han de respectar. No per ser "l'autoritat" podem fer i desfer a la seva manera sense comptar amb nosaltres, amb els nostres sentiments... encara que ells sempre ho fan per un bé per nosaltres però no han d'oblidar que nosaltres també hem d'aprendre a viure per nosaltres mateixos i que tot allò que intenten ensanyar-nos ho tinguin present en ells.
Sé que aquestes "lliçons" són difícils d'aplicar-nos-les quan ens toca de prop però almenys de tant en tant rellegir aquestes cartes ens pot anar bé per les relacions entre pares i fills.

Espero que us hagi agradat!!!

I no deixeu de comentar si us be de gust en el meu bloc: el petit bagul!!! m'encantarà!!!!