El Comiat (revenja)

Tres coses. U: no vull tornar a veure't mai més. Començo per la més contundent, ja saps que no m'agrada anar de romanços. Recordaré... recordaré alguns dies però ja et dic que molt poca cosa. Dos: Ja sé que no ets prou home com per a dir la veritat. Per això ja t'he fet la feina: he escrit a la Maria per explicar-li tot, que no tingui dubte que li faig un gran favor. Li he dit com tots aquests anys em vas explotar físicament, mental, psicològic. Li he dit coses terribles, d'aquelles que t'haurien de portar a la presó per sempre i que expliquen perquè fuig d'aquesta manera. Ja sé que tot és mentida. Però amb la xarxa i l'ajuda de la Sònia li he pogut enviar molta evidencia. Ho sento, ja saps com m'agrada fer les coses ben fetes. Adéu Martí, adéu, algun dia et vaig estimar moltíssim però darrerament només m'avorries. Seria el temps que torna qualsevol cosa en rutina o series tu que de mica en mica desapareixeries. I quan et vaig veure amb la Maria, el riure, les paraules a cau d'orella, aquells ulls que et miraven com si fossis el més gran de la Terra... què et puc dir: un home tan petit i miserable com tu no es mereix que ho estimin aixins. És per això que, finalment, tres: no creguis que ho faig per tu, ets tan poca cosa, un home sense passió, sense ambició, sense somnis, un home talentós esfereït del món i del que hi podria assolir. Cap dona es mereix la frustració de viure amb tu. Adéu Martí, si almenys m'haguessis estat infidel et portaries un petit record a casa però ni tan sols vas tenir-ne coratge, la Maria humida i ansiosa i tu li vas dir que no: ets tan mediocre. Adéu Martí, adéu, estic segura que mai ningú no et trobarà a faltar.