EL CAVALLER DE LA TRISTESA: CAPÍTOL 22: EL COMBAT CONTRA EL VERTADER COS DE FRÉDOR

Un relat de: Raül Gay Pau
La llum es dissipà i allí estava Frédor. Però ja sense el seu cos humà. La cara no era horripilant, sinó de faccions fines i simètriques. El seu nas era una mica llarg i acabava en punta. La seua boca era gran. Quan parlava es podien distingir els dos ullals de les dents superiors, llargs i afilats com la fulla d'una espasa. L'ull dret el tenia de color roig, mentre que l'esquerre de color blau. A la cara hi tenia marques a la pell de diferents colors formant rectangles en diagonal. Una llarga cabellera de color blau engrisat l'hi aplegava fins a la meitat de l'espatlla. Recórreguen-li el cabell no paraven de saltar espurnes roges. Donant-li un aspecte electrificat al seu cabell. De la seua espatlla, a través dels cabells, l'hi eixien dues ales grans amb la mateixa forma que les d'un rat-penat, però de color roig El seu torç estava al descobert i se l'hi marcaven tots els seus músculs. Els braços eren llargs i acabaven en unes mans grans on les seues ungles pareixien més bé urpes afilades. De cintura cap avall estava completament cobert per uns quatre dits de pèl. Era d'un color taronja enrogit. Per tant no li feien falta pantalons. Els seus peus, però, no tenien cap pel i tenien la forma d'una urpa de drac amb tres dits. Amb les seues ungles afilades i que es podien enganxar al sòl si feia falta. Mesurava uns dos metres vint d'alçada.
- I ara és hora que digueu adéu.
La veu de Frédor hi havia canviat, ara ja no era tan grotesca ni freda. Si no que els envoltava i pareixia que fos el vent el que estava parlant.
-Però primer de tot he de recuperar la meva arma.
Sense apenes veure'l es col·loca davant d'Enrique, el colpejà amb el puny i recuperà la seua arma. Tot seguit torna al mateix punt d'on s'havia mogut. Era tal la velocitat que l'únic que sabia era que de sobte li feia mal la cara i que ja no tenia l'arma de Frédor a les mans.
- Vejam, vejam. Una espasa ara no me es de gran utilitat per al meu cos. Mm, ja sé, li canviaré la forma.
La començà a fer girar al voltant de la seua mà. L'espasa a poc a poc es transformà en una arma de dues mans, encara que Frédor la podia agafar en una si volgués. Aquesta consistia en un pal llarg on des de l'extrem superior eixia una fulla corbada que aplegava fins a quasi a l'altre extrem.
- És possible que no ho sabéreu, però les armes personals, o llegendàries com algú les coneix, poden adoptar la forma i el color que un desitja. Si vosaltres teniu eixes armes són perquè han adoptat una forma pareguda a les vostres armes anteriors, però han estat modificades pel vostre subconscient. D'aquí com de boniques que son. Amb el pas del temps podríeu haver-hi aconseguit canviar la forma de les vostres armes a voluntat. Llàstima que us haja de matar. Comencem?
Frédor es llançà a l'atac. No saberen a qui atacà primer, ja que la seua velocitat era tan gran que pareixia que els ataqués a tots quatre a la vegada. Els venia pels pèls parar els cops del seu enemic. Movia la seua arma a dreta i esquerra sense parar. No ho sabien com però pareixia que cada un d'ells s'estigués enfrontant a un enemic diferent. En altres paraules pareixia que hi havia quatre Frédor. Frédor encara, que no pareixia que utilitzara tota la seua força, no es contenia. Els seus atacs anaven a punts certers i vitals. L'espasa de Raül ballava a les seues mans. Amb la seua llum pareixia un raig de llum blanca esperançadora. L'arma de Cristal es movia amb gracilitat i rapidesa. Els seus bell colors formaven un de sol, pareixia una flama viva per al segon després paréixer l'aigua del mar amb el seu blau. El basto de Miquel era contundent. Pareixia que fos un drac negre que es llances a l'atac. Les fulles d'Enrique no paraven de moure's, lluitava amb la feretat d'un tigre.
Frédor s'apartà d'ells.
- Vejam que podeu fer. Ataqueu-me!
Començà a rodar la seua arma amb l'ajuda de les seues dues mans.
Tots quatre es llançaren a l'atac a la vegada. Les seues armes trobaren resistència contra l'arma de Frédor que estava rodant. Pareixia un escut infranquejable. La seua arma ja no es veia de la velocitat a la qual la rodava. En el moment de tocar les armes dels seus contrincant hi saltaven espurnes. Segons pel costat pel qual atacaven menejava els seus braços per a protegir el punt. Però mai es despistava. Sempre tenia a la vista els punt que havia deixat sense protecció i si algú d'ells intentava atacar eixe punt, ràpidament bloquejava l'atac. El temps anava passant, ells anaven esgotant-se i en canvi Frédor no mostrava cap signe de cansament.
Frédor deixà de rodar la seua arma, l'agafà en una mà i estirà el braç cap enrere. Llançà la seua arma com si fos un bumerang cap a Enrique. Aquest la va vindre veure i l'esquiva pegant una tombarella cap enrere mentre l'arma li passava per davall. Aprofitant que estava desarmat Miquel es llançà cap a ell sense pensar-seu. Fredor esquivava tots els seus atacs simplement amb moviments hàbils del seu cos. Cap cop de Miquel l'assolí.
L'arma de Frédor tornà enrere. Enrique, que ho havia suposat, s'acatxà i l'arma li passà a sobre del cap. Frédor observà com tornava. No s'havia mogut del lloc. Simplement estava esquivant els atacs de Miquel. Agafà l'arma al vol i l'interposà entre ell i el següent atac de Miquel. Estaven les dues armes entre xocades quan Frédor fent força dirigí l'arma i els braços de Miquel cap a un costat, mentre que amb la seua cama contrària li pegà una genollada a l'estómac.
Miquel trontollà enrere i caigué de genolls. Frédor es dirigí cap a ell. El cop anava dirigit a tallar-li el cap a Miquel, però l'espasa de Raül s'interposà. Frédor començà a lluitar amb Raül. Raül intentava buscar algun forat en la defensa del seu enemic. Però sempre els tenia coberts. En canvi Frédor sempre trobava els punts descoberts de la defensa de Raül i aquest es salvava per segons.
En un moment donat les seues armes estigueren una contra l'altra. Els dos estaven fent força. Frédor tenia més que Raül i aconseguí espendrel i que rodara sobre si mateix al lloc. Mentrestant Frédor també rodà sobre si mateix seguint eixe impuls elevà la cama i li colpejà la cara a Raül. Que a part d'enviar-lo per l'aire fent-lo rodar com un caragol li va fer tres talls a la galta amb les urpes afilades del peu.
Cristal, abans que Frédor es dirigira cap a Raül, s'encarà amb ell.
Llengües de foc eixien cada vegada que l'arma de Cristal trobava resistència amb la de Frédor. Tant a dreta com a esquerra, tant cap amunt i cap avall, l'arma de Cristal es movia vertiginosament. Així hi tot no era cap problema per a Frédor. Estigueren intercanviant cops sense parar. Frédor parava els cops de Cristal fàcilment, mentre que a ella l'hi venia més exhaurit. Al final Frédor la desarmà enviant la seua espasa lluny.
En eixe moment atacà Enrique amb les seues urpes. Igual que un tigre es movia buscant punts vitals. Atacà diverses vegades al coll. Però l'atac era bloquejat. En un de tants cops Enrique estirà el braç per intentar travessar-li l'estómac. Frédor s'apartà a un costat i després amb la seua mà empresona el seu braç. Amb un moviment ràpid i fort lil trencà. Un dolor intens recorregué el braç d'Enrique. Després, com si es tractara d'un sac, el llançà a l'altra banda de l'habitació prop de la porta. Enrique allí es queda quiet i immòbil pel dolor.
Ara va ser el torn de Miquel d'atacar. Va córrer cap a Frédor atacant sense parar. Miquel en un moment donat va fer una mena d'estocada amb el seu basto. Amb una cama estesa. Frédor saltà per esquivar eixe cop i amb tot el seu pes caigué damunt la cama estesa de Miquel quebrant-li-la per la meitat. Tot seguit agafà a Miquel del coll de la camisa i el llançà a prop d'Enrique. On caigué allí es queda recuperant-se de l'intens dolor.
Raül va veure que els seus amics, encara que estaven ferits i no es podien moure la seua vida no perillava, així que es dirigí a atacar a Frédor.
Tampoc no pogué fer res contra ell. Frédor l'agafà per sorpresa. Amb el seu puny colpejà un costat de Raül i després l'espengué. Raül caigué a terra fallant-li la respiració.
Cristal atacà a Frédor. Però al final aquest acabà agafant-la del coll i elevant-la.
- Saps que? Vaig a fer que el teu amic Raül s'enfade. Almenys així a vorer si millora el combat. Segur que si et faig sofrir una estona, l'acabe fent enfadar.
Raül no escoltà el que l'hi deia a Cristal. Però els estava veient. A poc a poc començà a alçar-se. Encara que li mancava la respiració.
Abans que Raül pogués fer res Frédor soltà violentament a Cristal cap a terra mentre elevaba el genoll. En tot l'estómac de Cristal colpejà la genollada. De la boca de Cristal començà a eixir sang. Després la tornà a agafar del coll i l'elevà afí a tindre-la al nivell de la seua cara. Sense pensar-seu Frédor colpejà el cap de Cristal amb el seu propi partint-li la cella i començà a eixir sang. En eixe moment Cristal pergué el coneixement. Veient que no estava conscient la llançà bruscament davant de Raül.
El pols de Cristal era molt dèbil i respirava amb dificultats. Quasi pareixia que no ho fes. Molt lentament Raül s'acatxà. I l'eleva en braços. Es gira d'esquena a Frédor i es dirigí cap a la porta. Frédor no li ho impedí. Intuïa que ja l'havia fet enfadar. Raül deixà suaument a Cristal en el terra. Recolzant el cap en la seua motxilla.
- No et preocupes. Açò acabarà prompte. Mentre estiga viu no deixaré que et passe res dolent.
Es girà altra vegada molt lentament cara Frédor. En eixe moment li va veure els ulls. Una ravia incontrolable brillava al seu interior. A igual que al poblat en flames d'Eyima. Però aquesta vegada era un mica diferent. La ràbia pareixia més profunda. Com si molt de dolor i odi s'estiguesin concentrant a l'interior dels seus ulls. Pareixien encesos en flames.
Raül començà a caminar molt lentament cara Frédor. A cada pas que donava la seua energia interior anava concentrant-se per tot el cos. Estava extraguen la seua energia. Començà a notar que tots els seus sentits començaven a multiplicar-se en potencia. Al voltant del seu cos començà a mostrar-se una mena d'aura de color roig a causa de l'energia que començava a desprendre. El no ho sabia, però en eixe moment Cristal recuperà la consciència i començà a observar-lo. Era possible que si s'hagués donat compter l'efecte haguera quedat en mera anècdota. Però ell estava convençut que Cristal estava molt greu i sols sabia que el causant d'allò el tenia al seu davant.
Els seus amics l'observaven meravellats.
Continuava avançant amb lentitud. La seua espasa també estava envoltada per l'aura roja que junt amb l'energia de color blanc que desprenia ja de per si la seua arma feia un efecte impressionant.
Finalment es parà enfront de Frédor amb tota la seua mirada cara ell.
- Per fi el combat es fa interessant. Vejam que pots fer. Ara és hora que jo traga part del poder que tinc. Sols és una part. La gran majoria està al centre de l'univers. Però gràcies al cos humà he obtés una xicoteta part. Però suficient per a derrotar-te.
- És possible que em derrotes. Però tu no sobreviuràs! Acabaràs amb mi, però jo amb tu també.
-Ha, ha, ha. Quant de valor que tens.
Frédor començà a concentrar la seua energia interior aconseguint que una aura negra l'envoltara a ell i a la seua arma.
Immediatament els dos es llançaren a l'atac. Les dues armes entrexocaven a gran velocitat i llengües rojes i negres eixien a cada encontre.
Fins a eixe moment Raül no havia utilitzat tota la seua força. Comprenia els motius de Frédor, encara que no feia costat al que volia fer, així que no estava decidit. Però en aquell moment no l'importava. Frédor se n'havia passat de la ratlla i l'havia de derrotar.
Ara li pareixia que els moviments de Frédor no eren tan ràpids. Suposava perquè els seus sentits s'havien aguditzat i ara veia millor els seus moviments.
Raül intentà colpejar un costat de Frédor. Aquest interposà la seua arma. Després estengué cap enrere l'arma de Raül i amb molta velocitat girà sobre si mateix i dirigí un atac a segar-li el cap de Raül. Aquest s'acatxa a temps i impulsà el seu cos cap avant intentant travessar l'estómac de Frédor. Per la seua banda Frédor s'apartà a temps i atacà l'espatlla de Raül. Raül que va veure vindre l'atac aprofità l'impuls que havia agafat per llançar-se i rodar per terra. Esquivant així l'atac. Encara no s'havia alçat que Frédor ja l'havia atacat i va haver de parar el cop amb la seua espasa.
El combat estava molt equilibrat. No pareixia que ningú guanyara ni cedira terreny.
Els que estaven observant el combat quasi no distingien els moviments dels dos contrincants, ja que es movien a gran velocitat.
Raül va tenia uns quan talls superficials al cos, però Frédor no era menys. Era la primera vegada que el ferien en molts anys. Per eixa part Frédor estava una mica sorprés.
Però de cop i volta Raül començà a esgotar-se. El seu cos consumia l'energia a gran velocitat. En canvi el cos de Frédor no. Això es devia que el cos de Raül no estava preparat per a utilitzar tan gran quantitat d'energia. Amb el pas del temps i amb molt d'entrenament ho podria aconseguir. Però en aquell moment les forces de Raül estaven al límit.
Havia fet un gran combat contra Frédor. Però no podia fer res contra la seua experiència i habilitat.
A poc a poc els seus atacs eren menys perillosos i la seua defensa més lenta.
Finalment l'aconseguí desarmar.
- No ho has fet malament per a ser un humà. Pocs humans haurien pogut resistir tant de temps i menys encara aconseguir l'energia que has mostrat. Però no es suficient. No et mataré, de moment. Necessite que siga Cristal qui extraga la seua. Després et deixaré veure com acabe amb ella. Així et demostraré que per molt de valor que tingues i per molta voluntat es necessita energia per a acabar amb enemics més forts. Et demostraré que el que jo vull fer per derrotar al corb de l'obscuritat no es un desgavell. És una necessitat.
Frédor deixà la seua arma a terra i començà a colpejar el cos de Raül amb punyades i puntellades. Els seus atacacs anaven dirigits a tots els punts, estómac, cap, tòrax, cames, braços, fetge, renyons. Raül tenia tota la cara xorrant sang. Quasi no es mantenia en peu. La pallissa va ser descomunal. Tenia tot el cos contusionat.
Cristal que havia vist el combat i veia com estaven apallissant a Raül començà a alçar-se. Una flama blanca l'hi aparegué als ulls. A poc a poc la seua energia interior anà concentrant-se i finalment es vegé l'aura de Cristal. Aquest era d'un blanc brillant.
En un moment donat un puny de Frédor anava directament a estampar-se al nas de Raül, però troba resistència en l'espatlla de Cristal. En eixe moment es produí una mena d'explosió d'energia que envia uns metres enrere a Frédor.
L'energia que desprenia el cos de Cristal era moltes vegades més superior que la que hi havia després Raül. Inclús superava a l'energia actual de Frédor.
Deixant que Raül es recolzara al seu muscle l'ajuda a què es recolzés a la paret que estava al costat de la porta.
- No et preocupes més per mi Raül. Acabaré amb ell jo mateix. Després podrem tornar a casa tots junts.
- Sé que ho pots fer- La veu de Raül sonava dèbil.- Eres la millor.
Cristal es dirigí cara Frédor.
- Per fi. Ja era hora que em mostrares tot el teu poder.
- Ja m'has fastiguejat massa. He arribat a comprendre't. Però el que estàs fent no té ni cap ni peus. Però que tal si parlem menys i lluitem més?
La flama que pujava en forma d'espiral al voltant de la fulla de gel era més grossa i brillava amb un roig més viu. Així hi tot l'arma també estava envoltada per l'aura de Cristal.
Amb la velocitat del raig Cristal atacà a Frédor. Li vingué mot apurat parar eixe cop. Si la lluita de Raül contra Frédor havia sigut vertiginosa, la de Cristal contra Frédor era molt més. Pràcticament no es veien els dos contrincants moure's. Es podia dir que sols es veia el moment en què les dues armes xocaven alliberant energia de color blanc, negra i llengües de foc roges.
Ningú dels dos combatents es quedava enrere. Atacara on atacara Cristal sempre tenia resistència i atacara on atacara Frédor sempre trobava l'espasa de Cristal parant el cop.
Amunt, avall a dreta a esquerra, saltant, rodant pel sòl, fent acrobàcies, ajupir-se, girant sobre si mateix, amb cops de puny i puntellades quan venien bé... així es desenrotllava el frenètic combat. Els dos cossos estaven plens de talls superficials i plens de contusions. A poc a poc Cristal anà guanyant-li terreny a Frédor. Els seus atacs eren més contundents i més d'una vegada l'hi trencà la defensa, salvant-se pels pèls dels següent atac.
Però Fredor tenia més experiència en combat. A més ja tenia un pla d'avant ma.
Després d'intercanviar uns quants cops Fredor es deixà travessar un muscle.
En eixe moment amb l'altra l'hi agafà el braç a Cristal. I l'elevava a uns centímetres del sòl.
Frédor parlà en veu alta perquè tots ho escoltaren.
- Voleu saber per què no us havia matat abans? Us ho diré. La veritat és que si m'interessava que s'uníreu a mi per a lluitar contra el corb de l'obscuritat, encara que jo sol amb l'energia de l'univers era suficient. Però eixe no és el motiu. Si us havia deixat vius era perquè volia que Cristal obtinguera la seua arma personal o llegendària i que a durant el seu viatge la seua energia interior augmentes a causa de les dificultats. Per això vaig fer que lluitareu contra els meus generals. Per això els vaig dir que us mataren quan ús vegueren. Perquè ella obtingués més energia. Perquè us preguntareu. Com ja us he dit jo tinc mitja part de l'extraunivérs i mitja de l'univers. Per tant puc absorbir energia dels altres, però a causa de la meva part de l'univers vaig perguen't a poc a poc l'energia absorbida. Això no es cap problema perquè hi ha molta energia a l'univers i si l'absorbira tota quan arribara on està el corb de l'obscuritat encara em quedaria molta. Però jo necessite en aquest moment una quantitat considerable d'energia extra. La necessite per a partir la coberta de l'essència. Si aquesta és molt resistent i necessite molt de poder per trencar-la. Eixe poder l'obtindré de Cristal. Eixe és el motiu que la volguera viva i que els meus plans passaren de voler-la matar a voler que obtingués més energia de la que ja tenia. Després amb ajuda de l'arma del calder la podria exterioritzar i jo absorbir fàcilment. Però per a això necessitava fer-la enfadar. I per a eixe fi t'he utilitzat a tu Raül, i ara ja no queda res per explicar. He guanyat.
Cristal començà a notar com la immensa energia del seu cos anava desapareguen't i passant a Frédor.
Raül intentà alçar-se, però no pogué. Els seus músculs a causa de la pallissa no responien. Així que començà a arrossegar-se per terra cap on estaven Fredor i Cristal.
Frédor ja havia absorbit la gran majoria de l'energia de Cristal. Com ja en tenia suficient Fredor la llançà i caigué a prop de Raül que anava per terra arrossegant-se amb l'ajuda d'un braç i amb l'altre duia la seua espasa.
Frédor es dirigí cap a la pedra blanca que havia eixit per l'esquerda situada al darrere i a l'esquerra del tros.
Concentrà tota l'energia que havia absorbit i part de la seua pròpia al puny. El seu puny era una mescla d'energia de color negre i d'energia de color blanc. Amb tota la força que tenia acumulada colpejà molt fort a la coberta blanca de l'essència. La coberta comença a esquerdar-se verticalment pel mig. La coberta es partí per la meitat en dues parts simètriques que es precipitaren per l'esquerda. Allí davant seu flotant en l'aire hi havia una esfera de cristall completa ment polida. Tenia la mida del cap d'un humà. Era petita en comparació amb l'energia que podia acumular, però era d'una bellesa esplèndida.
Frédor l'agafà. Ja tenia entre les seues mans el que havia buscat durant tants anys. Ara sols li quedava posar fi a la vida d'aquells quatre joves que l'hi havien fet front.
Raül i Cristal estaven ajudant-se a alçar-se mútuament. Cada un d'ells tenia un genoll en terra.
Estaven agafats de les mans amb la qual no tenien l'arma. Però ocorregué un fet amb el qual no comptava Frédor, ja que no tenia ni idea que podia ocórrer, i que canvia el desenllaç de la història.
Raül i Cristal també uniren les mans amb les quals tenien les seues dues armes. En entrar en contacte les seues mans i les seues armes aquestes últimes s'uniren formant una sola. L'arma resultant va ser un espasa com la de Raül, que desprenia llum blanca a la qual en forma d'espirals antiparal·leles recorrien la fulla unes flames roges de foc i unes blaves de gel.
Els dos cossos es juntaren molt. No arribaren a unir-se en un. Simplement com si una energia electroestàtica els haguera unit. La seua mà que no agafava l'arma estaven rodejant la cintura de l'altre. La cara la tenien unida per les galtes. El cos pel pit. Els seus dos cor començaren a bategar al mateix ritme com i fos un de sol. Els seus pensaments també és com si foren una sola persona en dos.
Això feia que es mogueren coordinadament i podien lluitar sense cap problema.
L'energia interna que els quedaven als dos se sumà. Superant així a la de Frédor.
Frédor no tenia ni idea que això podia passar. Havia utilitzat per trencar la coberta una gran quantitat d'energia seua, sense contar l'absorbida de Cristal, però s'havia quedat amb la suficient per a poder acabar fàcilment amb els altres. Total ja estaven molt ferits. Després també l'hi quedaria per a ajudar el seu exercit a acabar amb els humans que també estarien debilitats. En acabar aniria a descansar per a recuperar la mateixa energia gastada. Però ara aquella unió canviava les coses.
Cristal i Raül ja no notaven cap tipus de dolor. Cal aclarir que encara que el seu pensament ara era un no podien llegir la ment de l'altre. Simplement en aquell moment pensaven el mateix, per tant estaven coordinats i es movien com un sol. El seu cos estava preparat altra vegada per al combat.
Frédor agafà en una mà la seua arma i amb l'altra sostenia l'essència.
- No pot ser! Mai no havia sentit que podia ocórrer això. He vist protectors utilitzant armes llegendàries i agafar la dels altres i inclús juntant-les i mai s'hi havia produït eixe fet. Que és el que ho fa? És possible que siga per que son humans? O per què ella és mig humana? Bé, és igual he d'acabar amb ells com més aviat millor.
Frédor es mogué ràpidament contra ells dos. Amb moviments coordinats pogueren apartar-se amb facilitat.
Frédor començà a atacar sense parar intentant acabar almenys amb uns dels dos cossos. Però sempre trobava la resistència de la nova arma.
Cristal i Raül es movien amb tranquil·litat. Sense moviments bruscos. Suaument igual que el vent suau entre el fullatge dels arbres. El seu cor era un i no estava gens alterat. Els dos notaven una sensació meravellosa. Impossible de descriure amb paraules.
Els insistents atacs de Frédor eren bloquejats o esquivats sense cap problema.
Finalment Frédor elevava el seu braç i intentà colpejar pel mig dels dos per a separar-los. En el moment en què Frédor ho va fer. Amb sorprenent velocitat li travessaren l'estómac a Frédor amb eixa arma nova. La fulla de l'arma l'eixí per l'espatlla. Començà a eixir-li sang de la boca de Frédor.
Ràpidament retiraren l'arma de l'estómac i girant sobre si mateix li feren un tall en horitzontal en tot el torç, profund, però no letal.
L'essència caigué de les mans de Frédor i començà a rodolar cara l'esquerda. Frédor estava a punt de perdre la consciència i probablement morir. Amb les seves ultimes forces i amb un braç agafant la seua armes i amb l'altre aguantant-se l'estómac començà a dirigir-se cap a l'essència. En un últim esforç saltà i aconseguí agafar-la abans que es perdera a l'esquerda. Ja que encara que podia flotar l'essència haguera caigut pel forat i no se sabria quant de temps tardaria a tornar a pujar.
Fredor es quedà amb un genoll en terra i l'altre recolzat amb la planta del seu peu.
Estava mirant-los amb uns ulls carregada d'odi.
- Vosaltres! Ja no em queden quasi forces. El més probable es que acabe mort.- Ara la mirada de Frédor camviá. Era com de súplica.- Si veieu els meus amics, Itori, Tixhor, Zonec i Azor, i si veieu a Quiesh digueu-los que intenten rescatar a la meua Avlia, la meua germana. Continue opinant que sense l'energia de l'univers és impossible, però en fi. No em penedesc de res. I si poguera, continuaria amb el meu pla. Res em farà canviar d'opinió. Una última cosa. Vosaltres quatre. Si alguna vegada aconseguiu obtenir un cos energètic us pregue que els ajudeu a rescatar-la si no ho han fet. Sou molt forts. Amb entrenament podríeu ser de gran utilitat. M'ha agradat haver-vos conegut. Encara que sou enemics meus. Ha sigut un honor. Adéu.
Els ulls de Frédor es quedaren en blanc i el seu cos junt amb l'essència es precipitaren per l'esquerda fins a les profunditats del planeta. No saberen com, però notaren com la presència de Frédor s'esvania.
Els cossos de Raül i Cristal se separaren. Cada u tenia a la seua mà la seua pròpia arma. Els batecs dels seus cors retornaren al seu ritme habitual.
Es quedaren uns minuts observant per on havia caigut Frédor. Després s'acostaren al marge de l'esquerda. No es veia el fons, però probablement aplegava fins a molt avall. L'essència provenia des del centre de l'univers, però no creien que l'esquera ho fes. Probablement en les capes més profundes el camí es tanques al seu pas.
No digueren res. Pensaven el mateix. Frédor havia sigut un ser afectat per una gran pèrdua que no havia pogut resistir i que acabà corrompent-li el cor. Els seus motius eren justificables. Però no els mitjans.

Es dirigiren cap a Enrique i Miquel. Els ajudaren a alçar-se i després els ajudaren a eixir.
Finalment tot havia acabat. Ara el que volien era descansar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: