El Castellà Imperial !

El Castellà Imperial

El Francisco vivia a Barcelona, en un dels barris més castellans, d'aquesta ciutat, veritable punta de llança de l'imperialisme castellà a Catalunya. No recordava gaire, si la vinguda a Barcelona, havia estat per qüestions econòmiques [ lladronici excessiu dels senyoritos ] , o per qüestions d'honra [ o de pèrdua d'aquesta ] , d'honor [ aquest concepte li encantava força al pare del Francisco, antic falangista, com el pare del Ministre Bono ] al Francisco però, per qüestions de feina, això de la pertinença falangista del pare, justament a Barcelona, li semblava -encertadament - que no era gaire pràctic esbombar-ho. De fet les raons de la vinguda no estaven gaire clares , i fins i tot, podríem dir, que feien un cert tuf, com diu en Hamlet.

El Francisco sempre havia parlar en castellà i només en castellà !, això era Espanya !, i amb aquesta convicció és va anar quedant únicament amb les relacions amb gent com ell, o més gran i sobretot més carca !. S'havia casat amb la Susanna, també de família de castellanos viejos , però que tenia - al contrari que el Francisco - una intel·ligència molt viva, ben aviat parlava en un català molt correcte , és relacionava amb catalans " de tota la vida ", i com no podia deixar de succeir, va trobar una bona feina. Amb els anys varen tenir un únic fill, el varen batejar com Juan Antonio , i gràcies al bon Déu, va sortir més a la mare, que al pare; hi ha una frase catalana, que diu " el fill que és sembla al pare, honora a la mare ", però en aquest cas, la frase està clarament fora de lloc, oi ?

Els anys van anar passant fins que el Juan Antonio, al que tothom deia "toni", va conèixer una noia, la Raquel, de família catalana de tota la vida; és a dir d'aquells que pensaven i deien, que els vinguts de fora, s'havien d'esforçar en parlar la llengua d'aquest país ; ja sabem però que el Francisco i altres com ell, pensen que això és Espanya, i que s'havia de parlar una única llengua, la seva !. De vegades el Francisco enyorava els temps de la Falange, en els que segons li explicava el pare, podien colpejar algú fins a matar-lo [ ho havien fet sovint ] només per insistir en parlar, en catalan. N'estava fins als ......!

Els pares de la Raquel van anar un dia a dinar a casa del Francisco, i el consogre, el Miquel, va parlar tota la estona en castellà, això li va agradar força al Francisco !; el Miquel li va dir que s'havia d'emprar la llengua de la casa. Mesos més tard, va tocar dinar a casa de la Raquel, i el Francisco, va notar que el Miquel contestava sempre en català, i que llevat d'ell, la resta, la Susanna, el Toni , la Raquel i la dona del Miquel parlaven únicament en català.; li va semblar molt inadequat però no va voler donar un escàndol, i va continuar xerrant en castellà, i els altres en català, a ell, això de parlar en català, no li sortia dels ......!

A la nit, va comentar amb la Susanna i el Toni, el detall desafortunat del Miquel, el de parlar-los en català !. Els raonaments d'ambdós de que per educació calia parlar la llengua de la casa, com havia fet el Miquel ,quan van venir a la seva casa no varen tenir cap efecte, això era Espanya !!!

El casament es va celebrar en llengua catalana per decisió expressa del Toni, almenys així li varen dir al Francisco, que tenia però clar, que de segur era una maniobra de la Raquel, o pitjor del seu pare, els catalans, ja se sap sempre donant la nota !! . Els parents de Castellà, ho van trobar natural, i algun fins i tot, van intentar enraonar algunes paraules amb aquella llengua, que segons van dir, semblava fresca i musical. El Francisco va passar un mal dia, fresca i musical !!!

Ben aviat va arribar la Marta que seria l'alegria de la família, d'uns més que dels altres però; a casa del Toni només és parlava en català, i l'avi Francisco, ben aviat va passar a tenir menys interès que la gosseta fox-terrier, la Bruna, que només bordava [ mai hem esbrinat, si ho feia en català o en castellà ! ]. El Francisco s'anava aïllant, però sempre li donava la culpa als altres, a la dona principalment perquè semblava que s'havia posat en la seva contra !. De les seves amistats de sempre, la majoria és trobaven en una situació semblant , i el Fracisco, no va valorar correctament el fet de que es produïssin les primeres separacions i divorcis; això a ell, no li passaria, abans mataria a la Susanna !

La Marta tenia cinc anys quan els avis és van separar, el Francisco es va quedar al pis, i la Susanna, va anar a viure al barri del seus fills, de lloguer, les visites a casa del Toni, és van anar fent escadusseres, el Toni, la Raquel i la Marta, no van anar al pis del Francisco, fins que el veí els va avisar - en castellà - que feia dies, que no el veien, i és sentia una olor molt forta !

A la mort del Francisco, és varen vendre el pis, i malgrat els alts preus de la vivenda, no va ser fàcil, ja que el barri, tenia mala fama; de ser un getto de castellans, va passar a ser-ho d'emigrants d'altres ètnies i races, i amb gent com el Francisco q.e.p.d , la vida com podeu imaginar no era gaire fàcil. Potser perquè certament allò era Espanya, oi ?