El bastó de l'aiguader

Les persones ens enganxem als sentiments i els anem perseguint durant tota la vida, aquell que els tingui serà el nostre anhel, aquests sentiments els hem conegut de ben petites i ens en són familiars. De vegades batallem amb ells, altres ens abracen, segur que es van covant ben, ben aviat, potser dins l’úter i tot, i realment, sembla un prodigi que sempre els anem buscant com gossos de cacera, com animals instintius, vaja. Suposo que continuant amb la metàfora dels gossos, primer ens ensumen les nostres robes i després busquem algú que olori igual, i el mateix fem amb les robes dels que ens envolten des de l'inici, deuen ser com vincles de vida que ens donen la identitat, és difícil trencar amb això, però no crec que sigui impossible, de vegades és necessari i tot, perquè no triem on hem nascut i hi ha coses que no les volem perquè creiem que hi ha altres camins, és la nostra obligada aportació a l’existència