El baobab caigut

Un relat de: rautortor


Fotografia de Stephane Woodborne

El baobab caigut

Abatut per l’edat o per l’atzar
funest d’un disbarat irremissible,
el baobab evoca aquells dies
quan, insolents, plantaren cara
als vel·leïtosos déus silvestres.
Temps en què, gallards i ferms,
creixien més enllà dels límits
que, inflexibles, aquells havien fixat.

Llavors, segons fa córrer la llegenda,
la seua arrogància fou castigada
a créixer sempre de cap per avall,
les branques al sot, les arrels al sol.

Però, malgrat el despòtic escarment,
pervisqueren per regalar-nos ombra,
flors i fruits, i sobretot bellesa perenne.

Ben mirat, com pot morir un baobab?
L’enigma el resolen els versos del mestre:
qui sap si, com a l’om fendit pel llamp,
les pluges d’una aigualosa primavera
l’obsequiaran amb una pòstuma llucada.


Comentaris

  • Els versos...[Ofensiu]
    Prou bé | 15-08-2023

    ... del mestre. Els teus versos, un plaer llegir-los pausadament.
    Amb total cordialitat

  • Pobre bèstia[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-08-2023 | Valoració: 10

    Un baobab caigut ha de fer força efecte. Les grans bèsties caigudes fan molt d'efecte. Un elefant caigut és escruixidor i una bèstia de baobab ha de posar els pèls de punta. Raül, és sempre un plaer llegir-te.

    Una abraçada.

    Aleix

l´Autor

rautortor

223 Relats

757 Comentaris

140990 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen