El 1r Repte poètic - Un petit repte poètic

Un petit repte poètic

Ella - allan lee

Ella s'empescará unes ales
de corda gruixuda i vidres
per furgar el malson,
per fer castells de magrana.

Ella tornará ben tard
al seu catau de fred,
humits els grocs llençols,
unglant-se la ferida.

***

Les torrades del matí - atram

Faig torrades
amb pits de dona
d'un matí elèctric.

S'escola un fil de sang
mesclat amb cafè vessat,
al racó del terra.

I abans de marxar,
magnètica,
m'arriba un cop de porta.


Va que "xuta"! - rnbonet

Un gat no hi és. O sí, amagat//
darrere un pitet blanc; de contrapunt//
a uns falsos pits. Ella tampoc.//
Il·luminen, però, un mur, on, penjat,//
dorm la imatge d'un senyor amb mala llet.//
Mentre, la torradora confosa en cafetera//
-i assassinada, per cert, a sang molt freda-//
intenta torrar, amiga, uns perduts grans de cafè //
que ens fan la cua del viu-viu, talment formigues//
I l'aparell indefinit del fons, diguem-li microones,//
forn, caixer automàtic o escurabutxaques//
està espatllat. Ja no funciona.//


Impressió - marga

Cafetera dona
amb el broc sagnant sang.
I l'Infant és important.

El pitet estès està
la manduca escalfant-se
I si cal el pit li donarà.

Com un tret
el quadro m'ha impactat
i sense més paraules m'he quedat.

Bellesa a on estàs?
Vellesa ests aquí.
I jo,no entenc res.


Dona esclat - gypsy

Dona,
esclat de voluntat aliena,
el temps es marceix
mentre tu romans trencada
en bocins de bellesa
escampats en un llenç dibuixat

I ningú mai
no podrà recompondre
el teu dintre astorat,
misteri profund
soterrat en el record
d'un cadàver exquisit

que un dia et va fer quadre,
intensitat, estranyesa.


La casa tancada - ginebre

La casa tancada
taronja de dins
flonja
olor de torrada.

La sina marcada
em deixa per dins
petja
de l'abraçada.

Rera la porta
l'estança de dins
sembla
enmirallada.


She's a woman - Francesc Arnau i Chinchilla

Colors daurats,
òrgans vitals,
pitram de blanc,
enginys moderns...

Ella és la dona
del món futur,
mare de tots
per inducció!


Vampirisme - angie

Garlanda aurífera
en coll nu de riqueses.
Obssessió vestida
d'inconnexes metalls.
De la ferida oberta
en el pit marbrat,
raja sang que estens
damunt les tovalles,
i en l'instant ínfim
que separa el meu mossec
del teu crit,
saltaran punts suspensius
de temença a la soledat.


Arquitectura efímera - mjesus

Que amagues pels racons?

En aquest espai finit,
faig festa de la teva sang,
que s'escola del rerefons
de la silueta efímera del teu cos.

Bec de la teva llum.
i rebo una alenada d'escalfor.

Tu ets l'arma creadora,
disfressada de cremador.



Comentaris