Egoista pervers...

Jo aniré descalça i tu nu, davant de la lluna, mirant-la als ulls ,arrogants, amb aquella mirada que tu i jo sabem fer, i que quan la fusionem, podem fer caure al més fort i podem fer que el més dèbil pugi al cim de la muntanya.
Davant de la lluna, amb aquella ,mirada penetrant la seva retina com si fossim armes blanques dispersades pel cel, farem l'amor, mentre ella, la poderosa i forta lluna, s'agenolla als nostrtes peus suplicant que parem. Amb això només et vull mostrar el poder que té el nostre amor. Tots dos junts, podem moure muntanyes, podem fer que els morts tornin a veure la llum del sol, podem fer que el més senzill sigui complicat i a l'inreves. Tots dos junts trencarem fronteres i obrirem portes tancades. I tot això sense cap mena d'esforç, simplement estimant-nos...
I tot això davant del sol, i les estrelles, fins que t'enadonis de que amb mi, pots aconseguir tot el que et proposis, amb un sol petó... Vull fer-te feliç, bestialment perque no tinguis temps a mirar-te al mirall i renegar del teu físic...Vull acariciar-te les mans, fen-te aquelles pessigolles que només tu i jo sentim... Vull llevar-me cada dia i trobar-te al meu costat, i que, siguis tu el primer que em dirigeixis la paraula... Vull sentir que series capaç de matar per mi, que donaries la vida si estigués en perill. I ara, oblida't de mi, sóc només un miratge de la teva ment perversa i egoista. Oblida'm.