Disculpes (Emulant Scheherezade)

És que si no separo les síl.labes no sé pronunciar "schesrhchcrrhescrhschrrade", qui era aket paio? Ja m'informaràs...

Per ser presentat en un repte de llengua catalana... trobo que té molts anglicismes, excessius pel meu gust. Jo podria anar a una pàgina web de poesia en anglès i escriure en català... però probablement ja no podria fer aquest comentari... seria difunt. JUAS!

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

les disculpes fossin com les teves ... :)

per edat no em toquen els Pink Floyd però per sort aquest àlbum és universal

un petó i gràcies pel teu comentari!

Divertit joc aquest, que puc seguir tot i no tenir present el quadre motiu del repte. Ara, si se'm nomena els Pink, la ment ja em vola. Tant de bo fossis aquí, diuen: som dues ànimes soles nedant a la mateixa peixera.
la veritat és que no sé si aquesta imatge té a veure amb l'original de de Chirico, un artista realment pinkfloydià, d'altra banda. Disculpes, doncs.
(I disculpa: Scheherezade? Dilació, divagació, digressió? Només em queda remetre'm al comentari del Francesc sobre la ironia que invoquis una musa esquiva i apedregada, tu, poeta de desbordant producció, tan desbordant com la nocturna inspiració de la Scheherezade).
Salutacions!
franz

...per a entendre el teu poema metafísic del 27è repte visual. Mereixia guanyar el teu, pel surrealisme i l'embolic que comportava.

T'agraeixo els comentaris i els teus vots i la teva participació al nou repte. Rep una forta abraçada, Xavier.

la teva picada d'ullet, aquesta subtil intel·ligència aplicada als mots. Com no havia de ser metafísica?

Petons estimant-te, per com ets, per com escrius i sobretot per com sents.


gypsy

novençana gratament sorpresa i preocupada. arribo de noves a aquesta pagina que veig té grans mestres, als quals mai arribés a emular, ni per descomptat pretenc, escric per al meu sol i i primer lloc. Em fixo sobretot en el quadre del teu biografia, que per al meu diu ho diu tot, i sempre que ho miro intent trobar paraules d'explicació i comprensió. passeig pel teu pagina, i veig que, el que s'ha dit anteriorment és cert,per aqui caminen grans poetes, però et comento aquest és particular pel detall de tenir amics, i admirats per part dels uns i els altres. m'agraden les teves poesias, dificiles però carregades alhora de claredat i simbolisme. Un bell detall envers l'amic (espero Frances), i que et tornin les muses, seria una pena. Gràcies . J.

"Benvolgut Lluís, la teua aportació ha estat una sorpresa (per cert, què et pensaves? que no la prendria com a tal?)... Tu, el més prolífic dels poetes de RC, disculpant-te perquè la teua Musa està a l'Ambulatori o al dentista, posant-se "pinyos" nous???
Així i tot, encara has estat capaç de veure la imatge més impactant el quadre de Chirico. Jo també admire Pink Floyd, i el "Wish You Were Here" me'l vaig comprar a la dècada dels 70 (encara el conserve, de vinil per supost) i és veritat que la imatge de la portada amb els dos hòmens encaixant llurs mans (el de la dreta pegant-se foc), disseny de Hipgnosis, té prou semblança amb la pintura del Repte. Les cançons d'aquell disc són genials, sobretot la que duu el mateix títol, i també les dues parts de "Shine On You Crazy Diamond"...
L'altre disc del que parles no el conec, i la gypsy i l'Antoni Casals, mai no ens han deixat del tot.
Per cert, també és molt bona l'explicació que dóna el Sergi Yagüe de que l'encaixada de mans és entre tu i jo, i que t'estàs disculpant per no saber què escriure, com dius al teu poema.
Molt bo també el teu homenatge a Scheherezade, magnífica metàfora de la inspiració, sobretot dels escriptors de cada dia, però també dels poetes viscerals com Martí i Pol:


"En cada mot m'hi jugo l'existència."


... El mateix que Scheherezade en cada conte de les "Mil-i-una nits".

Ja per acabar, els darrers versos són el súmmum del surrealisme; Dius que no et presentes per a presentar-te al Repte... Chapeau!!! Amic Lluís...

Salut!

FRANCESC

PS Per cert, li he fet un Sonet (irregular) al mestre Antoni Casals...