Dia bo!

Ara el vent em passa les fulles
i és difícil escriure el que sento i penso.
Les paraules també juguen a saltar...
Els punts suspensius sempre
són companyia o desert.

Veig els trens aturats a els vies
com cossos sense sang.
El far que dorm de dia.
Penso i parlo damunt del paper.

Les pomes encara són verdes.
Tinc set de la font de sempre.
Mare i pare i tres fills, tots
amb bicicleta, el petit s’ha
estampat contra un fanal
ara el seu plor canta a l’aire.

Vaig a canviar l’aigua de les olives.
Això ja és una altra cosa...
El sol fa d’aprenent de pintor
i dóna pinzellades al cel,
els núvols fan el mateix.

Ha arribat la filla i això
ja és Festa Major!
De vegades el silenci
és missatge i paraula.

I tot és record, com les flames
que travessaven la nit,
o la partitura que escrivíem
al pentagrama de la pell...

Viure és recordar,
i recordar és viure.
Moriré i seré pa de record,
fins que s’assequi...
Dia bo!

onatge