Destí

Un relat de: Vesna

Hi ha veus dintre de mi
que criden a l'oblit,
que dibuixen un camí
lluny de la tempesta.


Paraules que es claven en la ment
com si fossin vidres trencats en la pell,
que deixen morir el dolor
fent del silenci una bella melodia.


Les cendres de sentiments passats
encara vius en algun racó perdut
es deixen endur pel vent de la nit
amb l'esperança de trobar un destí millor
que el fred i la indiferència

Comentaris

  • Molt maco[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 14-07-2008 | Valoració: 10


    és molt maco, preciós. Fas unes expressions fantàstiques. Gràcies.

    Un salut d'ullsblaus1

  • Som vells coneguts[Ofensiu]
    Epicuri | 14-07-2008

    Amb el teu poema, ens vàrem creuar
    i una intensa emoció es va produïrr entre nosaltres. Desprès, inexplicablement,
    El temps i cotidians silencis,
    ens van allunyar, fins ara.

    Mai es tard per assaborir un bon poema
    com aquest.

    L'havia llegit i m'havia fixat.
    Quelcom va passar al darrer instant.
    I el comentari que no vaig posar
    El poso aquí ara.

    El fred i la indiferència, no existeixen. Son tan sols un malson, que crema a la llar de tots i cadascú.
    A rellegir!

  • Ara no recorde...[Ofensiu]
    rnbonet | 14-07-2008

    ...si alguna vegada he comentat un relat o poema teu. Llegir-te, sí. (Portem, si fa no fa, quasi el mateix temps a RC).
    Un bell poema d'un amor perdut, mig oblidat; però que encara ens porta records. No sagna l'ànima, afortunadament. 'Tocada' està, del neguit i la tendresa, intentant oblidar del tot.
    PS. Sóc un negat per comentar poesia. Aqueixa que t'he escrit és la meua interpretació de la lectura.
    Salut i rebolica!

l´Autor

Vesna

165 Relats

329 Comentaris

239556 Lectures

Valoració de l'autor: 9.51

Biografia:
The sea will crowd us with lovers at night
There's nothing like this built today
You'll never see a finer ship
Or receive a better tip in your life