Cercador


Llista categories

Desperta aquestes línies

Un relat de: Quimera

Crits.

Gemecs amb la mirada
dels meus ulls que perderen tota espurna.

Xiscles.

Laments amb aquell gest
d'un somrís sofert de matinada.

Pànic.

Por de moure la quietud
del teu entorn callat.

Murmuris.

Fils de veu de solitud
entre el teu cos i les estrelles.

Anhels que desitgen ambicions.
Sospirs que sangloten plors.
Versos que tracen paraules.
Planys que clamen temors.

Quan emmudeixi,
desperta aquestes línies
i pregunta'ls-hi qui era.

Potser elles et diran
qui sóc i que vaig fer
per estimar-te quan callava.

Comentaris

Afegir comentari
  • Molts sentiments...[Ofensiu]
    ROSASP | 06-06-2005

    amagats i perduts entre aquestes línies. Sospirs, pors, anhels, mots sense pronunciar, silenci ple de paraules.
    M'agrada la imatge que trasmets en deixar escrit fraccions de tu, d'instants que s'escolen a crits, entremig de tantes sensacions.
    "Desperta aquestes línies" dóna la impressió de ser un clam a ser escoltat, una invitació a entrar en el interior del teu cor.

    Molt intens, amb una força especial...

    Una abraçada i fins aviat!


  • Frapant![Ofensiu]
    girasol | 06-06-2005 | Valoració: 9

    Té molta força aquest poema... m'agrada molt.
    Un petó
    Girasol

l´Autor

Foto de perfil de Quimera

Quimera

17 Relats

22 Comentaris

21285 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Afegir a preferits
Biografia:
Sóc d'allà.
D'allà on els somnis són paraules.
Sóc d'aquí.
D'aquí on aprenc a descriure el silenci mentre escric en silenci.
Sóc de lluny.
De lluny on he aprés a buscar-te. A seguir un camí que em porta a tu.
Sóc de tot arreu i d'enlloc.
De tothom i de ningú.
Sóc de nit.
De nit quan esdevenc un relat.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >