Desitjos d'estiu

Té 18 anys, acabats de fer el fill del pastisser... ha passat selectivitat ara fa poc, i estarà tot l'estiu ajudant els seus pares a la pastisseria, li ho ha comentat sa mare a una senyora, veïna del poble suposo... jo passaré tot l'estiu en aquest poblet que fins fa cosa de 8 dies no sabia on parava... el Jaume hi va insistir que hi havíem d'anar, ell hi havia anat quan era petit i se'n va enamorar, i tant si com no que la canalla i jo hi anéssim ja a primers d'estiu, des de St. Joan, ell ja vindrà als caps de setmana, i entre setmana, estarà a Barcelona tot sol. I jo aquí, amb la canalla que se'n van a voltar, perquè ells no tenen problemes i es passen el dia a la piscina avui fins i tot s'han endut entrepans per dinar allà amb altres nens del poble.
Fa calor i estic sola, i avui m'he mirat amb delit el fill del pastisser... Encara se'm permet somiar a la meva edat? Sóc una mestressa de casa respectable, sempre vaig neta i endreçada, els veïns no tenen mai cap queixa de mi, a vegades els faig cangurs, què dirien si ara em veiessin? Què pensarien si sabessin dels meus pensaments? L'he desitjat amb força, potser per la xafogor de la tarda, potser pel tedi de tantes hores sola.
M'he trobat a mi mateixa allà, palplantada davant el taulell amb una part del cervell dedicada a indicar-li quines pastes volia, i l'altra dedicada a pensar com fer-li l'amor, a aquest cos jove i fibrat, tot energia, tot escalfor. Us imagineu quin tip de riure? El seu cos jove i fibrat entrellaçat amb el meu, els meus malucs amples, els pits un xic caiguts i el meu ventre clivellat per dues maternitats... si, suposo que se'n riurien de mi, dels meus pensaments, del meu desig, però fins i tot així, davant d'aquesta certesa, no me'n sabia estar de desitjar-lo i d'imaginar els seus llavis i les seves mans i tot el que podrien fer al meu cos, o potser tot el que haurien d'aprendre a fer al meu cos, potser fins i tot un xic maldestre, potser amb pressa, potser amb por, però li ensenyaria amb calma... i sé que sols podrà passar dins el meu cap, com una pel·lícula, mentre inevitablement em masturbo, i m'imagino que no duc aquesta bata de córrer per casa, sinó una camisola de seda cara, i la meva ma no és meva, és la seva, tendre i suau, i m'acarona, m'acarona, i és que sigui com sigui, em penso que a qualsevol edat, encara se'm permet somiar, no?