Cercador
Penso en morir
Un relat de: Aina_R- Compartir:
i l’única mort que conec
és la teva absència.
Morir és no tenir la teva pell a prop,
morir és no tenir els teus silencis,
morir és no tocar els solcs del teu cos,
morir és quan tu no hi ets.
Penso en l’enyor de tot això
en el buit en el meu cos
i en el meu cap.
Morir són els teus silencis
abans preludi de petons
i que ara no sonen a res...
Morir és la teva escalfor,
freda com la d’un electrodomèstic.
Morir són aquests llençols,
que es fan abisme infinit
quan la nit que sigui fosca o no
esdevé trista i sola,
si tenint-te a pocs centímetres
ja no t’abasto l’ànima.
Morir és aquest matí
on les llàgrimes em brollen,
on els polzes em tremolen,
on ja no volen ocells.
Morir és la matinada
que m’agafa desvetllada,
és el sol que és un infern,
és la nit que es tota trista,
és el món que no m’importa,
és el dolor que se m’emporta.
És un minut que passa llarg
i les hores que s’escurcen,
és aquest peu que és massa gran
i aquesta boca massa petita,
és aquest cos desfigurat,
és aquest somriure que ja no tinc.
Tu fas gust de matinada,
de partida precipitada,
d’un adéu que s’ha esquinçat,
d’un amor que ja s’acaba.
Ets l’espina que se’m clava
i que no vull arrancar-me,
ets el silenci que em manca,
la paraula més buscada,
ets l’alè quan l’alè falta,
ets el cor que no m’aguanta,
ets el dolor que em trenca l’ànima,
ets allò que jo buscava...
Sóc ningú si no existeixo
seré el buit si desapareixo
seré vent si bufa marinada
un ocell que ja no canta.
Seré aquella ona enjogassada
que t’empaita per la platja,
seré aquell mar que mai s’acaba,
seré la llum atenuada,
seré la cortina esparracada.
Seré tot el que seré,
perquè avui per avui no sóc res...
Comentaris
-
L'amor[Ofensiu]missatger | 17-08-2012 | Valoració: 10
o t'omple o et deixa completament buida.
Fantàstic!! M'ha agradat molt. -
Amb el cor en un puny![Ofensiu]Essència | 06-05-2011 | Valoració: 10
Sóc bastant novell com a escriptor de relats, però de tot allò que he llegit fins ara, has aconseguit despertar emocions a dins meu força amagades i massa pures. L'amor pur ja les té aquestes coses. El dels detractors del "Carpe Diem" i el dels que parlen sense paraules.
És molt, molt àgil i et vas embalant a mesura que el poema avança arribant un toc desgarrador espectacular. Me l'he rellegit unes quantes vegades i no em canso de fer-ho.
Amb el cor trencat és quan, curiosament, tots els mots sí que encaixen en la nostra ment . Paradoxalment, és quan ens sentim més vius (precisament perquè és aquesta sensació de buidor existencial tan profunda la que genera que la fina línia entre la Vida i la Mort s'escurci i ens ho plantegem TOT com mai abans ho havíem vist).
No hi ha cap més remei que ressignar-se; seguir; aprendre de la caiguda; recrear-se en ella si fa falta per contrarrestar-la en futures ocasions; i ser fort. Toca afegir-li un toc de bogeria particular, el recolzament en la literatura i en els amics i, sobretot, a seguir escrivint!
Lamentablement (o afortunadament), aquest sentiment tant extrem no sol ser recíproc.
Una abraçada d'algú que entén el missatge massa bé!
-
Hola Aina[Ofensiu]llamp! | 02-05-2011 | Valoració: 10
Fa molt temps et vaig perdre la pista. Però veig que escrius... i de quina manera, amb aquest poema d'amor, però derrotista, tràgic en certa manera. Amb llargues enumeracions, amb anàfores sovintejades...
Espero que no sigui cert que pensis en morir, ens mancaria una senyora poetessa, com ho ets tu.
Pensa que no tot el món s'acaba amb un desengany amorós... de gent n'està ple aquest món i a vegades anem a parar amb la persona equivocada.
Equivocada o no... la gent és com és. No caiguis en un pou ara!
Records d'un llamp incandescent...
Centellejant!
Valoració mitja: 10
l´Autor
28 Relats
77 Comentaris
36275 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Mai he acabat de saber quines coses són importants a destacar en la biografia d'un mateix...El 2008 es publica Dotze pessics de vida sota el pseudònim d'Aina Roig, és en aquest moment que neix Aina_R i que començo a publicar alguns dels meus textos i poemes a relatsencatala.cat
El 2015 perdo una mica la vergonya i es publica Swing Club, Deixa't endur per la música fent servir el meu nom Anna Masnou. www.resalt.cat/swingclub
El 2021 surt una guia de l'Ansietat al Benestar (en català i castellà) i un conte Adéu, Avi (en català, castellà i anglès)
Vaig néixer en un poblet envoltat de boira, fa ja un bon grapat d'anys
A P-4 (com a tothom, suposo) em van ensenyar com ajuntar les lletres per fer paraules, i les paraules per fer frases, des d'aleshores, escriure es va convertir en una activitat tant natural com respirar.
Encantada de poder publicar aquí i de poder llegir també als autors meravellosos que hi ha.
Una abraçada :)