Desapareixent sota la pluja

Un relat de: Nit d'estiu

Jec sola damunt el sofà,
en la penombra d'una habitació.
No fan res a la televisió
i els llibres a les golfes els he llegit mil cops, ja.
Potser sortiré a fer un tomb pel poble,
buit aquest cap de setmana.
M'agradaria ser a les muntanyes
amb tu.

Finalment decideixo sortir.
No m'he arreglat,
no tinc forces per fer-ho.
Vaig tentinejant pels carrerons
sense un rumb fix.
Es posa a ploure,
merda! No duc paraigua.
Tant és, em mullaré.
Em mullaré com em vaig mullar
l'últim cop que et vaig veure.

Les meves passes, autònomes,
em duen darrera de l'escola,
on va començar tot.
Vaig xopa.
els cabells se m'enganxen a la cara,
la roba se m'aferra al cos
i duc basses a les sabates.
se m'entela la vista
i ploro.
Les meves llàgrimes es perden
enmig de la pluja, cada cop més persistent.
I tu no ets aquí per eixugar-les.

Tot plegat,
un joc d'atzar que no vaig saber guanyar.

Ja és fosc i segueix plovent.
No vull tornar a casa, ningú m'hi espera.
Hi ha moments en què no se sent res:
ni fred ni calor, ni plaer ni dolor.
Res.

He arribat a la platja,
el com, ho ignoro.
No sóc jo.
M'asseuré sobre la sorra,
deixant que les ones em llepin els peus.
T'esperaré aquí,
que tornis dels cims blancs.
T'esperaré aquí
o em deixaré morir.

Comentaris

  • Pels com escarpies[Ofensiu]
    Densito | 02-08-2007 | Valoració: 9

    Això m'has fet sentir. Fins i tot has aconseguit que em sortís alguna llàgrima, car soc un ploramiques. Peró sincerament, encara que es molt trist, has aconseguit disfressar-ho fent-lo bell.

    Gracies per el teu comentari
    Densito

  • M'ho has fet sentir a la meva pell[Ofensiu]
    fada_nocturna | 17-07-2007

    Jo ara mateix no em puc queixar, tinc a la persona a qui estimo molt prop meu. Però llegint el teu poema. He mirat al meu costat per assegurar-me de que realment el tenia alli, que no havia fugit. Fantàstic.

    Si tens una estoneta pots passar-te pels meus relats? Es per saber més opinions

  • Gran relat,[Ofensiu]
    RATUIX | 17-07-2007 | Valoració: 9

    perquè es net i clar.
    Llàgrimes i pluja. Tan de bó servissin per esbandir el dolor.

  • És tant dur...[Ofensiu]
    PAULA_93 | 17-07-2007 | Valoració: 10

    ... no tenir a qui més estimes al costat. Caminar per carrers i indrets que abans has recorregut amb ell i saber que ell està a la seua finestra pensant en tu...
    Creume, sé del que parlo... és dur, molt dur.
    Però la teua vida és teua, i la teua ànima també... disfruta.

    M'ha encantat el poema. Càlid, precis i amb ritme.

    P@UL@_93

  • M'agrada[Ofensiu]
    Tu i Viceversa | 17-07-2007 | Valoració: 10

    M'agrada molt com has recollit aquest sentiment, tan cruel i a vegades necessari... La vida tan aviat et dóna una cosa com te la treu...

    Felicitats és un text genial!

  • Platges i muntanyes.[Ofensiu]
    Lèvingir | 17-07-2007 | Valoració: 10

    des del cor de les muntannyes on la història ja no creix l'esperança persisteix.

    Lèvingir

  • Nit d'estiu[Ofensiu]
    Nina Abril | 17-07-2007

    No hauríem de deixar que la nostre ànima morís per ningú, però té vida pròpia i es desconnecta del món.


Valoració mitja: 9.6

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: