Des-educa't..

Des-educa't…



Des educat d'imposicions
vull caminar al meu aire
i amb els meus peus.
Ningú no pot caminar per mi,
ni jo puc fer-ho amb
els peus de ningú.
De vegades les sabates són de
pedra i costa caminar,
costa enlairar-se en un estat natural.
Veure les coses amb els meus
ulls i la meva retina.
Conèixer les flors de primera mà...
Banyar-me en un mar sense dessalar...
Des educat d'idees buides
però imposades.
Sentir l'aire natural
sense que bufi ningú.
Estimar amb la pròpia llibertat
si és que hi ha
llibertat de ningú.
Sumar amb els dits.
Mirar la lluna i declarar-me
llunàtic sense embuts.
Ser tendre amb les forces de la vida.
Saber que l'amor és una flor
de fulla caduca.
Sentir el fred i el caliu al cos.
Sentir la pluja a la cara.
Enamorar-se a dos...

Home i dona dos móns
en un sol firmament.
Des educat de lliçons caduques,
de punts de vista sense mirada,
de religions que quan hi ha foc
només queda fum...
Saber que la vida té
noms i cognoms
i una maternitat natural.
Saber que els rellotges són més
que un mesurador del pas del temps.
Educa't segons la veritable vida,
tot el què és imposat
pot ser fals o inventat...




onatge