Des del forat del pany

Un relat de: rautortor
La noia és a la cuina,
vetlla de San Joan,
és l’hora de banyar-se,
el cossi ja és a punt.
La clau no està posada,
la porta a mig tancar,
uns ulls la despullaven
des del forat del pany.

La mata de cabell
li queia esquena avall,
serrell que li pentina
son rostre negligent.
Somriu sense somriure,
pensant en no sé qui,
no sap que la remiren
des del desig silent.
Els braços li bressolen
la sina juvenil.
Cintura coll de dama,
ventre de blanc setí,
malucs de porcellana
que el sol mai no ha tintat,
natges de pell de pruna,
cuixes...
per què continuar?

Al pany d’aquella porta
un nen hi va acudir,
just abans del prodigi
que obliga a fer-se gran.

[Del poemari "Pessigolles d'enyor"]

Comentaris

  • La meravella de la descoberta[Ofensiu]
    allan lee | 10-11-2011

    sempre es fa amb temor i a vegades amb dolor. Perquè és la descoberta de la part nostra que ignoràvem. Veig un nen amb els ulls esbatanats darrera el pany. Quan la mirada dels nens canvia, ho fa per sempre: la innocència no té volta enrere. Fas autèntics mons en unes estrofes. Molt agraïda per les paraules que em dius. Una abraçada

    Silvia

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

141 Relats

477 Comentaris

79579 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.