Demà marxo

Demà marxo. Demà pujaré a un avió i volaré unes quantes hores. Mentre l'avió escalfi motors jo llegiré les instruccions que hi haurà a la part posterior del seient del davant, i m'imaginaré què faria en cas d'emergència. Un cop surtin les hostesses, a explicar totes aquestes instruccions que ja m'hauré llegit, me les miraré i intentaré imaginar-me com són les seves vides: sempre amunt i avall pel món. Quan diguin que ens cordem els cinturons m'asseguraré de tenir-lo ben lligat i, aleshores miraré per la finestra recolzant el cap a la paret. En qüestió de pocs minuts l'avió prendrà velocitat, traurà els alerons i s'enlairarà. En aquell moment moure la mà per agafar-te la teva i sentir-me una mica més segura. Però la mà que tocaré serà estranya i l'empresari que segurament seurà al meu costat em mirarà amb cara de sorpresa i fins i tot amb un intent de comprensió. Aleshores la vergonya m'inundarà i només de pensar què estarà pensant de mi aquell home, i que hauré de seure al seu costat durant 16 hores i demanar-li que s'aixequi quan vulgui anar al lavabo o un Clinex quan se m'acabin, o fins i tot necessiti parlar-l'hi per distreure'm...

Però continuaré mirant per la finestra. Arribarà el moment en què se'm taparan les orelles i involuntàriament faré un: aiii! Però després de lo d'abans això ja no serà motiu de vergonya. La nostra terra cada vegada es veurà més petita i intentaré imaginar-me on seràs en aquell moment, què deuràs estar fent, amb qui estaràs parlant... Les llàgrimes m'ompliran a poc a poc la part de baix dels ulls i notaré com en llisca una per la galta fins arribar-me a la boca.

Aleshores una veu interior començarà a dialogar de forma violenta però innocent: "No me'n vull anar! Sí que me'n vull anar! El trobaré a faltar tan...!I ell a mi? Quants cops al dia pensarà en mi? I jo?, m'adaptaré a aquesta nova vida que m'espera? Trobaré el que tant he arribat a imaginar? O em frustraré i em rendiré? Què passarà? Ho vull fer?"

De sobte em despertarà una mà a l'espatlla. Serà l'empresari del costat, el bon home em despertarà per avisar-me que porten el dinar. Aleshores tornaré a pensar en tu i la tristesa tornarà a bullir dins meu...

Demà marxo. Em sento tan culpable d'haver-te fet mal, d'haver triat el meu somni en lloc del nostre... Sé que m'esperen mil llavis per fer somriure, però trobaré a faltar el teu.

Gràcies per aquest amor.