De buits i rutina

Hi ha un buit, una vasta massa d'aire entre nosaltres, ho saps i ho sé. Tot i així, crec en tu, en nosaltres.
Ara no em serveixen ni les excuses, ni les queixes. Pot ser, necessit, tan sols, quatre, o pot ser vuit, paraules sinceres a cau d'orella que em facin entendre la raó d'aquest espai ple de sospirs cansats.
Et veig, i ho sé. Estàs esperant el moment adequat per esmicolar-me els sentiments, per deixar-me amb els ulls plorosos i la pell intoxicada de rancor.

A hores d'ara, tot em queda tan lluny i en sóc tan conscient d'aquesta treva que la rutina ens havia preparat fa temps, que és ara, escrivint aquestes ratlles, quan descobreixo que a tu això de canviar d'aire i trencar el dia a dia, tan et fa, dius no t'escauen aquestes coses perquè són coses que només funcionen a les pel·lícules americanes; per a mi que a tu tan sols t'agraden les estrenes. I ho sento, però a mi m'agrada veure, de tant en tant certes escenes de la mateixa pel·lícula.





peusdevent...
10/06/07