Cercador
Reflexions
Un relat de: peusdevent...- Compartir:
No pretenc ser poeta
i menys,
encara, Ausiàs March.
Tan sols,
pretenc vomitar
aquest cúmul d'escorpins
que em roeguen
l' ÀNIMA.
No m'interessa sobreviure
a la sacsejada de la història
amb tots els que produïm
alguna cosa,
LLETRA
o fórmula.
I no, no sé res
de mètrica, ni rima.
Però ESCRIC,
perquè em plau escriure.
Per fer que totes les sensacions
siguin més que això,
animals com
PAMPERIOLS.
I així, fer-ho més digerible
i sobreviure.
SOBREVIURE
a la sacsejada de la vida.
Jo no sóc poeta,
només faig de les paraules
ESTÈTICA.
Comentaris
-
llunydetot | 25-09-2008 | Valoració: 9
No em crec que aquest relat no hagi rebut comentari.
No ets poeta però no quedes pas massa lluny.
M'ha agradat, com gairebé tots.
Sóc lluny de tot, amb una nova conta, i deixant relats del passat enrere, amb l'altra.
l´Autor
26 Relats
87 Comentaris
31396 Lectures
Valoració de l'autor: 9.41
Biografia:
Puc dir-te que m'agrada somriure i plorar...Que sóc feliç amb poca cosa...
Que pens els somnis estan allà esperant ser complits...
peusdevent...
Sóc unes passes que vaguen per sempre dins una sala de ball... (Sau)
Em commou de manera especial i sé ben bé perquè...
Només val la pena viure a fons...
(Carme Riera)
"Lèvingir (Gràcies) em va encadenar i jo he passat la cadena a ainona i a queta"
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")