Cercador
David
Un relat de: Lady_shalott- Compartir:
David, David
estàtua alletada de sospirs
ara el teu cos obès,
flàccid i ventrut
rostre burxat i llanguit,
les muses van ser tardanes en tu.
Ulls emmalaltits d'estupidesa,
el somriure mandrós
i la faç carnal doblegada,
vas ser esculpit per burla
i la lletgesa ofèn els àngels.
Repulsius t'han exiliat
en un trist hospital blanc
i del crit al crit en veure't
han passat ja infinitats d'anys.
La vida t'arribà freda,
com d'un primavera morosa
ets un sí volgut
del no desig encara,
fecund i ociós
em prenc molt luxe al nomenar-te.
Insolent tot ho has ignorat,
i ara que la mort
t'oprimeix la carn mandrosa
veus que no contents batecs,
que ets mateixa tomba
qui es fa pròpia ombra.
Proscrit pel poeta
i de tant plor en prec,
per sempre quedaràs unit
a les meves ritmes severes,
ara enfebrat de tantes larves
que et furguen la pell i el cos
tremoles i t'esquerdes
com paràsit natural.
No busquis el sepulcre
que les pàl·lides crisàlides
han bategat per tu als ulls
cecs,
arrossegues encara
brut i podrit
humiliat i decrèpit
el record vibrant immortal
d'una ànima vençuda.
l´Autor
73 Relats
315 Comentaris
88400 Lectures
Valoració de l'autor: 9.82
Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)___________________________
M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...
a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.
llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.
Novembre 2007
Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.
... : The lady of Shalott
qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------
Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.
Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.
(fragment del poema)
Alfred Tennyson