Dansant-se vora el foc

La cadència rítmica del seu maluc traçava un fil invisible sota seu. Era un vuit infinit a l'aire, del tot invisible.

El seu cos espurnejava, fonent-se amb les guspires d'aquell cel nocturn d'estiu.

Els braços es corbaven en moviments circulars tot embolcallant-se amb el terral d'aquell capvespre.

Els seus cabells s’enjogassaven amb el vent.

Els llavis petonejaven l'olor de mar.

Els peus, nuus, acariciaven tímidament la sorra humida de la platja.

Li guspirejava la mirada plena de desig i somnis.

La flama havia encès un foc prou gran com per cremar tot allò que es volia llançar a l'oblit de la memòria.

Un remolí de records s'escapolien de l'ànima i li relliscaven cos avall, pessigollejant la nuca, la vall dels seus pits, i s'endinsaven melic endins. El maluc seguia resseguint aquell moviment circular etern, com un ‘mantra’.

Dansava a ritme amb la seva parella de ball, pura connexió.

Aquella nit màgica segellaven un pacte vora d'aquell foc de Sant Joan.

Es mirava la seva silueta reflectida vora seu i li deia que seguiria teixint lligams ben forts amb ella. Ambdues eren inseparables. Elles eren el seu petit mon. Indestructibles. Reconeixent-se i construint-se plegades. Cada dia una mica més. Dansant-se eternament.




"La dansa és ele llenguatge ocult de l'ànima" i "tot l'univers té un ritme, tot balla". Un relat dedicat a totes les persones que estimen la dansa, la senten, la viuen, l'ensenyen i els nodreix.