d

D'això fan pudor, de culs amb crostes, ungles de vell mort,
queixals corcats, d'alè de fem fresc.
Au va, no hi torno més, al teu cony de foc de camp.
I empassa't la fortor d'home pobre, quan surtin dels esbarzers i demanin mam per omplir-te el cap de pardals.
Que juguis de gust amb els gossos de cim enllà, van plens de puces,
borden quan muntes canalla a collibè, t'estimen perquè ets tou i no fas nosa.
Que se t'acabi la nit parlant tort, dels astres que has vist i uns crits en somnis que no entens.
No m'hi veuràs pas, amb aquest estol de rodamóns, parla-hi tu si et plau, amb veu de melindro i ulls de nen orfe, que t'obrin el cor a tot el que et perds per ser un ruc ensopit que s'ha d'esbargir.
Fes un foc i convida-hi tothom, que el foc us cremi, que el foc us renti.