Crits sense Plaer

"Parla'm, mentre em masturbes"
deien tons calids mots
quan miraren mons ullets de cristall,
començant a esclatar en plor
només de veure ta mirada
davant de la meva...

Vaig parlar sense paraules
y em vaig derrumbar sense proteccions.
Volia que em veiessis
plorar per tu,
volia que sapiguéssis
com n'érets, en mi;
que no podia
ni volia
amagar-me
de mi mateixa

doncs no volia
ni podia
amagar-me
de tu.

Eres perfecte,
i ja no hi ets.



I no sóc la mateixa sense tu.
Me'n vaig anar per on
no m'hagués calgut,
amb tu al costat
i resto ara
tirant-me aquest desconegut
per sortir del pas.

Apagant mes necessitats
amb el primer
que no em fa fastic.

I no tinc ni ganes de gaudir-ne,
no tinc ganes
de que en gaudeixi ell, de mi
tan sols d'oblidar
durant uns segons
com de diferent
és aquest cos
del meu,
el que era teu,
el d'abans
i que ara
el pren aquest desconegut
capoll.

Em demana de genolls que el complagui,
pero no en tinc ganes,
i passsant minut
rere segons
i em dono al desconegut, ample
em tremolo quan toca el teu territori
aquell que vaig reservar només per tu
mes ara l'ha llogat

un altre.

Em desperta el sol
a la cara i el dia és gris,
per sempre és gris

I les nits,
ja tornen a ser de nit
I els dies, son tarda de diumenge
Parlo amb gent que odio m'he destruit
a mi mateixa

Erràtica en els meus passos, mes no en el meu pes, ; perquè (deci)dires no estar aquí

"Parla', mentre em masturbes",
vares dir aleshores.
Doncs ara en masturbo un altre,
i callant no puc ni mirar
els ulls
aquests, que no tenen
res a veure
amb el que viu a
través dels teus;

El meu Somic.