CRISTALLS DE NEU

La Marta mira per la finestra. Núvols de color gris enterboleixen el cel, tot es de color cendra i fa un fred que pela. Som Desembre i a casa seva ja flaire de Nadal, te un tió al costat del foc ben abrigat amb una manta. La Marta ja fa molt temps que no creu ni en tions ni en Reis, més no vol que la seva família se senti una mica trista perquè la petitona de la casa ja ha crescut i no diu res, fa el paperot.
Ha demanat al avi el tió gros i inclús ha escrit la carta dels reis, ella fa veure que no sap res i la família tampoc, un any més, potser el vinent ho dirà a ells, ja te quasi deu anys, poca broma !. No fa cas dels germans grans que riuen, ella a la seva. Ara mateix esta dibuixant, la seva gran passió. Sap que dibuixa be i li agrada un munt fer-ho. Ara son Vacances de Nadal i te temps per omplir fulls i fulls de la seva llibreta de dibuix.

Ara esta dibuixant un cavall,torna a mirar per la finestra i veu el cel altre volta de plom. Encén el llum de la cuina on esta dibuixant perquè quasi no veu el que copia de una lamina. De sobte truquen a la porta, la mare que feinejava per la casa deixa entrar la seva amiga Montse. Es la seva millor amiga i entra amb les galtes vermelles de fred amb un gruixut abric que es treu de una revolada.

- Hola Marta diu, he vingut perquè em deixis algun llibre per llegir tal com varen quedar. Mira el dibuix i un somriure fàcil es dibuixa en la cara de nena entremaliada. Que xulo diu mirant el cavall !
-
Les dues nenes van a la habitació de la Marta, tota desendreçada i plena en un canto de uns prestatges plens de llibres. Les dues rebusquen llibres que estenen sobre al llit. Al final la Montse tria la Illa del Tresor i Donetes.
Parlen de les seves coses i juguen molta estona, fins que la mare de la Marta entre i diu a la Montse si es vol quedar a dinar.

No respon la menuda avui no ho saben els meus pares, un altre dia. Llavors la dona diu hauria de passar cap a casa seva que comença a nevar i viu una mica lluny del poble.

Les dues nenes fan un crit i s’apropen a la finestra, neva amb una mica d’intensitat ja, elles jugant s’han donat compte. Criden que be i la Marta diu vol acompanyar a la seva amiga un tros, la mare assenteix amb un somriure i li diu es posin els gorros i els guants o agafaran fred.

Les dues nenes s’acomiaden de la dona i surten corrents contentes i abrigades. La neu els cau damunt seu com un mantell blanc. Ara sembla no fa tant fred, els flocs de neu les envolten, elles estan contentes tindran Nadal blanc. La Montse de cop i volta pregunta a la seva amiga. Ja els has dit que no tens fe ?- Noo contesta la Marta rient,no els vull espatllar les festes. Ja ho faré l’any que bé.

La Marta es posa bé el gorro blau tot enfarinat i contempla els guants de llana també blaus que també es van omplin de neu i riu al veure que la seva amiga també sembla enfarinada. Les dues salten i juguen com cadells joves. Al indret on es a mig camí de casa la Montse, es fan una abraçada i es prometen tornar-se a veure demà per jugar amb la neu.

La Marta corre per la neu que ja comença a quallar i pensa en l´escudella calenta que haurà fet la mare i que a la tarda segurament amb els germans faran un ninot de neu ,somriu amb el cor content m’entres corre cap a casa seva,sota la pluja de cristalls de neu de tant fred com fa.
















-