Cercador
Crisàlides
Un relat de: mallerenga- Compartir:
Com crisàlides restem
atrapats en el sistema,
en el silenci,
en la indiferència.
Comfortablement embolcallats
amb prou feines sentim el vent
que s'agita al nostre voltant.
Però pareu l'orella:
no sentiu d'unes ales, el batec?
Algú ha esquinçat la clovella,
fent força, empenyent,
ha estès les ales,
i ha volat.
Comentaris
-
***[Ofensiu]Llibre | 02-01-2006
Ostres! M'ha agradat... Tot el poema és com una breu descripció d'una escena, d'un instant... i les paraules es gronxen en la contemplació de la imatge.
I aquests versos: Però pareu l'orella: /
no sentiu d'unes ales, el batec?, que trenquen el ritme del poema per sacsejar-nos durant la lectura... Sí: m'ha agradat.
LLIBRE
l´Autor
3 Relats
6 Comentaris
3448 Lectures
Valoració de l'autor: 9.20
Biografia:
La mallerenga no és més que un ocellet que salta de branca en branca i de tant en tant s'atura per fer sentir el seu cant. Les paraules, com les que aquí estan escrites, no són més que un intent d'aproximació als sentiments, sorgit de la necessitat de compartir idees, de fer sentir la nostra veu enmig del soroll i les presses del món en què vivim. Perquè, com molt bé diu Feliu Ventura, "tenim paraules per passejar la nostra veu i en retrobar-les sentir el goig de ser rebels"."No escanyis la petita que viu, rebel, en mi
que m'incita al candor, a encendre la mirada,
a estrenar boscos on els llops fan nit
i a creure en el poder de les paraules"
Maria-Mercè Marçal