Cercador
A la nostra llengua
Un relat de: mallerenga- Compartir:
Et penso,
et parlo,
et visc.
Ets la veu sempre present,
fins quan manquen les paraules
restes en el silenci,
com a alè del pensament, de les idees, dels somnis.
I el desig de viure't plenament,
es transforma en una ardent lluita,
la mateixa d'ahir, tan necessària en l'avui,
per fer callar les veus que et menyspreen,
per enderrocar els murs que et fragmenten,
perquè no hi hagi un demà
en què de la flama que ara crema
en quedin sols les cendres.
Res podria ocupar el teu lloc,
el d'aquella paraula,
aquell vers,
aquella cançó...
No, no suportaria la teva marxa,
perquè ets l'ànima d'aquesta terra,
perquè ets la nostra herència més gran,
perquè ets tu qui ens fas poble!
Comentaris
-
un amor compartit...[Ofensiu]ROSASP | 06-03-2005 | Valoració: 9
Som tants els que ens sentim identificats amb aquest poema. Sentim, pensem, estimem i plorem en català perquè és la nostra veu, aquella que no podem deixar morir mai, perquè nosaltres com a poble també moriríem amb ella.
És la nostra herència que tant a costat mantenir i preservar i sobretot és la nostra essència...
Un poema preciós, sincer i amb esperit de lluita.
Benvingut a Relats en Català, felicitats per aquest bon començament i una abraçada! -
es molt bonic[Ofensiu]AINOA | 06-03-2005 | Valoració: 9
Hola, per comença esta molt be.
M'agradat el teu poeme, i lo be que parlas de la nostra llengua.
Felicitats.
Valoració mitja: 9
l´Autor
3 Relats
6 Comentaris
3449 Lectures
Valoració de l'autor: 9.20
Biografia:
La mallerenga no és més que un ocellet que salta de branca en branca i de tant en tant s'atura per fer sentir el seu cant. Les paraules, com les que aquí estan escrites, no són més que un intent d'aproximació als sentiments, sorgit de la necessitat de compartir idees, de fer sentir la nostra veu enmig del soroll i les presses del món en què vivim. Perquè, com molt bé diu Feliu Ventura, "tenim paraules per passejar la nostra veu i en retrobar-les sentir el goig de ser rebels"."No escanyis la petita que viu, rebel, en mi
que m'incita al candor, a encendre la mirada,
a estrenar boscos on els llops fan nit
i a creure en el poder de les paraules"
Maria-Mercè Marçal