Coses de la vida

M'aturo un moment com si el temps no passés
com si la vida es congelés i res tingués moviment,
no em miro a mi mateix, miro els altres, aquells
que formen el meu entorn i estan al meu costat.

M'aturo doncs, un moment a pensar com transcorre la vida.

La vida segueix el seu ritme com un rellotge suís;
Tic, tac, tic, tac, sense parar passant el temps,
passant els anys, rodant engranatges fins
que comptaran tots els minuts i les hores, els dies.

Contemplo el respir de l'entorn, la vida de la gent
el somriure als llavis, la ganyota de la dissort o el llavi clos.
I m'adono que el somriure no és el més popular
sinó el dibuix dels llavis tristos o que indiquen temor.

Absort en aquest bagatge em faig una reflexió:
Certament fer de prostituta és passar-ho malament!
Venen el cos per viure, per menjar, i per sobreviure
en aquesta gran ciutat de bona i gent dolenta.

Després m'adono de l'existència de les putes.
Aquestes meuques acostumen a passar-s'ho bé,
perquè les hi agrada fer-ho. Gaudeixen del plaer i
del diner malgrat la clientela.

Però, canviant de rol, la societat en general ha creat
o millor dit l'Estat, un nou rol, una mena de gent
que ni viu ni sobreviu que no aixeca cap, no gaudeix
no és feliç. Són les vídues !

Aquestes sí que amb el suport minso de la paga que reben...
les empobreixen socialment i economicament
perquè l'Estat les hi demostra que no viuen en un estat de dret
i una societat avançada, sinó en una república "bananera".

Les vídues, aquestes sí, que les passen "putes".